Durant el segle XIII i inicis del XIV s'anomenà Sala, encara que a partir del segle XIV ja apareix documentat com a Riambau, , que des del segle XVIII canviarà a Riumbau.
A partir del segle XIV es va enriquir molt ja que, degut a la pesta, molts masos van quedar deshabitats i els que sobrevisqueren se'ls van apropiar.
El 1553 Llorenç Riumbau i del Barri, militar, és batlle de Tona. Durant els segles XVIII i XIX es van fusionar les famílies Riumbau i Domènech i Desbarri, ja que Maria Desbarri feu donació del mas Barri a Llorenç Riembau, el seu marit Jaume Domènech impugnà però, la donació i guanyà el plet. El mas Riumbau es reedificà el 1650, al adquirir noves terres, l'actual masia correspon a la nova construcció del segle XVIII.
Masia de caràcter senyorial envoltada d'un gran espai verd (era), tancat per un mur, amb una cabana i una bassa prop de la casa i dins el tancat. L'edifici consta de dues parts. El cos principal és de planta rectangular, amb dos pisos i cobert a quatre vessants. A la planta baixa, el portal d'entrada és de testera recta. Al primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat, i al pis superior tres finestres de testera recta de brancals de pedra i ampitadors motllurats, sobre els quals s'obren tres ulls de bou. La façana acaba amb una cornisa ressaltada amb motllures i un fris a manera de dents de serra. A aquesta estructura se li ha adossat un cos allargat amb un garatge a la planta, un terrat que comunica amb el cos principal i una galeria seguida que uneix les diferents estances.
La cabanya és l’única part que es conserva del mas anterior, patrimoni Gencat ens fa aquesta descripció: edifici de planta quadrada sense finestres, cobert amb teula àrab i a doble vessant, amb una gran porta d'entrada d'arc escarser fet amb carreuons de pedra carejats. L'aparell és de carreus sense tallar ni polir, a la part frontal, mentre que al darrera i a part dels laterals els murs són de tàpia. A l'interior, els diferents espais estan dividits per estructures de fusta.
De la Capella de la Verge del Carme no en trobava cap referència, més enllà d’un fragment dels Goigs, i les imatges que em feia arribar el Claudi Pagès Puig. En demanaré informació a l’Arxiu Gavín, i a l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), historiador i bon amic.
Per ressaltar la influència d’aquesta nissaga, només cal recordar que els terrenys destinats a la nova parròquia de Sant Andreu de Tona – l’actual - eren propietats dels Riumbau , que inicialment es negaren a vendre’ls, malgrat que el 17 de febrer de 1794 es veieren obligats a fer-ho.
Podeu trobar mes informació ens els següents enllaços :
La dispersió de la col•lecció arqueològica del mas Riambau.
Carles Puigferrat i Oliva
http://www.raco.cat/index.php/LlibreTona/article/view/307644/397623
ELS ASSASSINATS DE JOSEP SOLDEVILA, JOSEP BOIXADERA I JAUME GALOBART (13 I 14 D’AGOST DE 1936)
Carles Puigferrat i Oliva
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/188215/250915
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , divulgar el patrimoni i històric i artístic demana la col•laboració de TOTHOM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada