Retratava des del pujol del Santuari de la Marededéu de Montalbà, l’església parroquial de Preixana, advocada a Santa Maria, la tesis de que aquest temple fou inicialment la capella del Castell de Preixana, em sembla del tot versemblant, i l’existència de l’església de Sant Llorenç vindria a corrobora-ho.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular de nau única amb l'altar major recte i coberta amb dos trams de volta de creueria. Darrera de l'altar major hi ha la sagristia. L'única decoració de l'altar és un finestral gòtic geminat. A la part de migdia hi ha una altra finestra d'igual característiques. Les quatre cantonades d'aquesta església es troben reforçades per quatre grans contraforts. La coberta de creueria de l'església conserva les respectives claus de volta amb relleus, un de l’anagrama de Crist i en l'altre hi es visible la data de 1673. Les nerviacions de la coberta es perllonguen pels murs laterals de l'església i desemboquen en unes mènsules antropomòrfiques. A banda i banda hi ha dues capelles laterals.
La portada de la façana principal segueix una clara inspiració classicista dins el corrent barroc. Segueix el model de porta arquitravada i rematada per un frontó triangular.
Església greument afectada pels terratrèmols datats el 1427 i 1428.
El 1673 és la data en que es porten a terme les reformes interiors i de la façana de l'església.
En el conflictes bèl•lic que es desfermava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍITIM de la II República , l'església havia mal sobreviscut al impacte d'una bomba - que si ho entenc correctament – va ser llançada per l’aviació ‘catòlica’, i que va deixar la part de la capçalera força afectada.
Amb l'ajuda de "Regiones devastadas" es refà el temple, sobretot la part de la teulada, els anys 1945-1948. Com acostuma a succeir, cap dada de l’arquitecte autor de la restauració, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La pàgina de l’ajuntament de Preixana en relació a L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA, ens diu ;
Està situada sobre el tossal del Sitjar, que domina tot el poble i des d'on es divisa una vasta extensió de territori.
Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) integrat dins el conjunt artístic l'any 1980.
L'Església és d'estil gòtic tardà, del segle XV, amb façana renaixentista.
El campanar de base quadrada i part superior octogonal es troba situat en un lateral. Un dels trets més característics d'aquesta església són els contraforts, situats a cada cantonada, en un dels quals hi ha un gran rellotge de sol.
L'església fou greument afectada pels terratrèmols que hi va haver durant els anys 1427 i 1428.
L’episodi de la bomba a l’església es descriu així ; en acabar la Guerra Civil espanyola, va rebre l'impacte d'explosius. Com és possible ?. Desprès del dia 1 d’abril de 1939, encara jugaven amb explosius a Preixana?. A partir del 1945 i amb l'ajuda de l'organització del govern espanyol Regiones Devastadas que reformà la teulada.
L'última gran reforma va ser el canvi del campanar de cadireta de la cara nord per l'actual, a la cara sud, l’any 1955. Ens agradarà tenir noticia de l'arquitecte autor del projecte tècnic a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La parròquia guarda part d'un retaule gòtic de pedra, de l'església primitiva amb l'escena de l'adormició de Maria. Una altra escena la té el Museu de Solsona.
Hi ha estudiosos que afirmen que l'església es construí aprofitant parts de l'antic castell de Preixana.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada