El campanar fou construït abans de l'església actual. Fou encarregat a Pere d'Alquier, constructor francès, el 8 de maig de 1514. Es va finalitzar l'any 1518. Originàriament constava de tres pisos amb coronament de merlets de tres esglaons. Posteriorment s'afegí el rellotge i el pinacle piramidal. Les obres de renovació de l'enllosat de l'església, l'any 1997, van permetre descobrir una cripta que travessa el subsòl del temple des de la porta fins el presbiteri. També es descobriren altres enterraments: un sepulcre davant l'altar de Sant Sebastià i el sepulcre amb ossera enfront l'altar de Sant Isidre. Sembla que aquesta cripta es construí a l'entorn de 1670. La única tapa de la cripta central amb inscripció, just davant del presbiteri és la de la família Bellsolell i diu: "Sepultura de Casa Bellsolell de la Torre. Feta en lo any 1678". La cripta feia 3'30 x 3 x 16 metres. Cap a 1880 es tapa la cripta amb un nou enrajolat, perdent-se la seva memòria fins a finals del segle XX.
Edifici d'una sola nau. Façana austera i harmoniosa, flanquejada per un campanar de torre de planta quadrada.
Retaule a l'interior. Porta d'entrada d'arc de mig punt motllurada i decorada amb motius vegetals i cares. Hi ha un gran arquitrau amb timpà superior on hi havia una escultura de Sant Martí feta per Joan de Tours i que es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment hi ha una reproducció. A la part superior central hi ha una creu i una figura de Sant Miquel Arcàngel esculpides per Jaume Safont, el mateix que va fer la porta, on hi ha ferradures antigues incrustades, algunes procedents de l'església romànica.
Patrimoni Gencat ens diu ; l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt fou bastida al segle XVI sobre una d'anterior, probablement romànica. El mestre d'obres fou Pau Mateu, amb la col•laboració del seu germà Antoni.
El campanar fou construït abans que l'església actual. Aquest fou encarregat el 8 de maig de 1514 a Pere d'Alquier, constructor francès. La construcció fou acabada l'any 1518. El campanar estava format per una base quadrada i tres pisos d'alçada, rematat per un terrat amb merlets de tres esgraons. Es va coronar el terradet amb un pinacle en forma de piràmide.
L'església es troba documentada per primera vegada en el Precepte de Lluís el Calb a favor de la Seu de Barcelona, datat el 9 de setembre del 878. també en un document datat al 998 sobre una donació de Ramon i Ermessenda a favor d'Ennego; i en un altre datat el 1119 sobre una confirmació de límits.
De l'any 1539 hi ha documentada la venda de l'antic portal, i durant el 1540 l'enderroc de l'edifici romànic.
Església d'una nau, amb la façana austera, flanquejada per una torre campanar de base quadrada, dins l'estil gòtic tardà. A l'interior hi ha un retaule fet per Pere Serafí i dues talles de Joan de Tours.
Retratava un parell de capelles amb advocacions de la Mare de la Déu.
A la façana principal hi ha la porta d'entrada en arc de mig punt, amb uns relleus al timpà que representen Sant Martí.
Es una porta arquitrabada. Els originals- fets per l'imaginer Joan de Tours- foren malmesos durant la guerra: els actuals en són una reproducció. A la part superior hi ha una creu esculpida pel picapedrer Jaume Safont, el mateix que va fer la porta i una imatge de Sant Miquel Arcàngel que està situada sobre la creu (feta l'any 1541).
L'acabament de la porta és rematat per unes motllures amb unes petites decoracions vegetals i cares a les impostes. La porta és original del segle XVI i presenta incrustacions de ferradures antigues, algunes anteriors, procedents de l'església romànica.
Als anys 80 del segle XX es va tirar a terra una part de paret que comunicava amb la rectoria, i va aparèixer una porta lateral amb motllures.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-sant-marti-darenys-de-munt/video/4517015/
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/arenys-de-munt-esgl%C3%A9sia-parroquial-desant-mart%C3%AD
El Josep Salvany Blanch visitava Arenys de Mur l’any 1916, i dissortadament no cridava especialment la seva atenció l’església de Sant Martí.
En aquesta societat tant ‘laica’ la tasca de localitzar i divulgar el patrimoni històric i cultural de caire religiós, Déu n’hi do, la dificultat que comporta, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada