Pujàvem fins Aiguafreda de Dalt per retratar el ‘nou’ comunidor, o millor el refet comunidor de l’església de Sant Martí, que demana a crits la seva restauració.
He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural.
Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :
Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.
Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
Esperem que també l’edifici de Sant Martí pugui ser objecte de rehabilitació, som molts conscients que el REINO DE ESPAÑA és el país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, el destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, el que està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció,..., malgrat aquestes certeses esperem que l’abandó criminal del patrimoni històric i artístic de Catalunya tingui aturador. Amén.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada