ESGLÉSIA DE SANT MATEU. MIRAMAR. FIGUEROLA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Miramar, en la visita que fèiem a aquest nucli agregat de Figuerola del Camp, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés; del temple patrimoni Gencat ens diu; construcció originàriament romànica d'una nau, amb sagristia sobresortint a la banda exterior esquerra. Té porta d'accés lateral, d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, que presenta una senzilla decoració geomètrica tallada en la pedra de la dovella central, l'arquivolta i les impostes. Damunt la porta hi ha un espadat. L'església té un cimbori vuitavat. La coberta és a dues vessants, de teula. La construcció és de pedra, amb arrebossat.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El sostre demogràfic sembla que es va assolir a l’any 1867 amb 162 habitants, aquesta dada en permet presumir que possiblement la rectoria acollia una escola parroquial. Ens agradarà tenir-ne confirmació – si és el cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Curiosament, l’enciclopèdia catalana recull ; el lloc però, tenia fama de pobre, un proverbi afirmava “el rector de Miramar quan té sopes no té pa”.

Algunes respostes se les enduia a la casa del Pare el Joan Queralt Sanahuja, darrer veí permanent de Miramar.

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.