Patrimoni Gencat explica que l'església de l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales (o d'Escales) es troba a la vall de l'aigua d'Ora, vora els cingles de Busa. Els seus orígens remunten al segle X, en què el clergue Mangulf hi bastí una església, que fou consagrada el 913 pel bisbe d'Urgell Mantigís. El 960 el bisbe Guisad disposà la fundació d'un monestir benedictí a sant Pere d'Escales, però de fet hi continuà una comunitat de canonges. Tot i que a la segona meitat del segle XII s'hi construí una nova església, l'actual, la comunitat canonical només perdurà fins al segle XIII. El 1270 passà a parròquia, i després de llargs segles d'abandó i ruïna, el 1900 hi fou suprimit el culte.
La primitiva església de Sant Pere fou erigida pels voltants de l'any 913 pel prevere Magnulf, que la dotà amb terres i béns per tal que esdevingués un monestir benedictí. Aquesta fou consagrada pel bisbe d'Urgell Nantigis, el 3 de desembre del mateix any.
La manca de documentació no permet conèixer amb exactitud que succeí a Sant Pere de Graudescales. Tanmateix, hom té notícia que l'any 960 el prevere Francemir es presentà a la Seu d'Urgell, o Castellciutat per tal de demanar al bisbe Guisad i a d'altres assistents a una assemblea, que designessin un abat per a Sant Pere de Graudescales, per tal que hi ensenyés la regla de Sant Benet abat i la santa disciplina.
A petició del bisbe i de l'assemblea, Francemir proposà com a candidat Belló, prevere i canonge del lloc, el qual fou elegit i proclamat com a abat de Sant Pere. El 6 de novembre fou redactada l'escriptura de l'elecció i en ella el bisbe dotà el monestir amb l'església veïna de Sant Mamet. Francemir li donà les cases que tenia a la Corriu i l'església de Santa Eulàlia, una vinya, molins, una casa a Tentellatge, un lot de llibres de la Bíblia i litúrgics, bestiar i parament per a la casa. El monestir continuà la seva existència almenys un parell de segles.
Avançat el segle XI hom començà la construcció de l'església actual, la qual s'acabà el segle següent. Sembla però que la comunitat va decaure al final del segle XII i potser a causa d'una revolta.
Les edificacions de l'entorn del monestir foren novament reedificades, però ja entrat el segle XIII no hi ha constància de vida monacal en aquest lloc. Segons que es desprèn de les visites arxiprestals dels anys 1312 a 1319, sembla que hi residien un o dos preveres i alguns servents.
Al segle XV ja només hi ha constància del funcionament de Sant Pere d'Escales i de Graudescales com a parròquia, funció que tingué fins al període situat entre els anys 1593 i 1624, que fou creat i estructurat el nou bisbat de Solsona. La parròquia fou traslladada aleshores a Sant Cristòfol de Busa.
L'església de Sant Pere tingué culte fins a la desamortització.
El Josep Salvany Blanch, retratava l’any1925 els absis de Sant Pere de Graudescales :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/9449/rec/1
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) ,l'havia retratat cap a 1920
L'antiga església prioral fou abandonada i en estat ruïnós, fins que entre el 1962 i el 1967 s'hi emprengué una campanya d'excavacions i la restauració de l'església, duta a terme per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982), al que es deu el ‘preciosisme’ que tothom elogia i reconeix quan visita Sant Pere de Graudescales, és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, al que convertia de facto en ‘Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona’, va generalitzar arreu de Catalunya;
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/sant-vicenc-dobiols-avia-bergada.html
El romànic, que m’agrada qualificar de ‘proper’, sorgí en el seu moment del poble, - les esglésies eren ‘ els castells dels pobres’, i exercien alhora funcions religioses i defensives, d’aquí la manca d’obertures i les portes ferrades - i dins d’un estil senzill és - era - difícil trobar dos temples iguals.
La inconfusible petjada del Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982), - reproduïa el seu ‘clixé romànic’ per arreu – ha permès conservar algunes pedres, al preu però, d’una pèrdua irreversible de diversitat, pel que fa al romànic a Catalunya.
L’infern està empedrat de bones intencions.
Del que fou el conjunt monàstic de Sant Pere de Graudescales avui només resta visible l'església. Quant a la totalitat del cenobi és ben coneguda gràcies a les excavacions arqueològiques dutes a terme per Alberto del Castillo Yurrita (Oñati, Guipúscoa, 3 de juliol de 1899 - Barcelona, 26 de març de 1976) filòsof i historiador espanyol, entre els anys 1962-1967.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com
Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia, com les nostres matèries d’interès bàsicament es centren en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques.
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap".
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Que l'apòstol Sant Pere i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels navesencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...
« A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada