dimecres, 15 de novembre del 2017

ESGLÉSIA DE SANT ROC. MASMOLETS. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA.

Llegia a patrimoni Gencat que l'església parroquial de Masmolets es va construir al costat del castell homònim , la propietat del qual i de les terres que l'envoltaven havia passat a mans dels Jurats de Valls, aproximadament l'any 1450.

Cap a finals del segle XVI, el Consell Vallenc va decidir la construcció de l'església de Sant Roc. Hi ha un document de 1613 que parla del "LLoc de Mas de Molets...á obs de prosseguir la construcció de l'església del dit lloc".

A la façana es troba una inscripció amb la data de 1808, en la dovella central de l'arc de la porta.



Quan a la descripció ens diu ; edifici aïllat situat damunt d'un tossal. És de línia molt simple, amb coberta a dues vessants i campanar als peus, a la dreta. A la façana s'obre una porta d'arc de mig punt, sobre impostes sobresortints, a la qual s'accedeix per 4 graons. Centrada, a la part superior, hi ha una petita obertura circular. El campanar és de base quadrada, amb dos cossos vuitavats superposats i acabament en terradet i barana amb balaustres. Annex a l'edifici de l'església hi ha una petit cementiri envoltat per la muralla de l'antic castell. En l'actualitat l'obra és de pedra, maó i mamposteria i està arrebossada...

Ens agradarà rebre imatges del interior, com quasi per arreu dissortadament, l’església era tancada, i cap dels veïns amb que varen parlar en tenia les claus i/o sabia qui les tenia, o això ens van explicar.

Antonio Mora Vergés

-----------------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !