Patrimoni Gencat ens explica que l’hospital primitiu es troba documentat amb certesa, per primera vegada l’1 d’agost de 1423, tal i com ho certifica la presència del bisbe Andreu Bertran. València + Barcelona ,15 de juliol de 1433)
Aquest hospital primitiu, estava situat dintre el recinte emmurallat de la vila, entre els carrers actuals de Sant Jaume, Theolongo Baccio i Hospital. Sense canviar d’ubicació va experimentar diverses transformacions i reformes, fins l’any 1913 en que es va deixar el vell local i va ser traslladat al paratge que ocupa actualment.
No se sap amb exactitud el dia de la seva fundació, però el primer document que parla de l’Hospital de Blanes diu “que el dia 9 de gener de 1369, el bisbe de Girona va donar llicència per recollir donatius per l’Hospital de Blanes”. En aquella data l’hospital més que una casa de salut, era un alberg de pobres on se’ls admetia tant si estaven bons com si patien alguna dolència. La vertadera estructura hospitalària, la trobem l’ any 1423, quan s’estava construint la capella advocada a l’apòstol Sant Jaume , que un cop acabada l’any 1468, va rebre l’autorització per a celebrar-hi missa.
A causa de la guerra, l’any 1471 la capella de l’Hospital va actuar provisionalment com a parròquia, ja que era més apropiat assistir aquí que no pas a Santa Maria. L’any 1496, el bisbe va autoritzar als jurats de la vila i als obrers de la parròquia la pesca els dies de festa per tal d’ampliar les obres de l’hospital. No se sap d’on va sorgir l’idea de la seva construcció ni que va prendre part en la composició dels seus reglaments. Els responsables del seu funcionament i control depenien directament de la parròquia i de la Universitat de Blanes. Aquesta correspondència es mantindrà fins el segle XX.
El dia 30 d'octubre de 1661, l'hospital ja feia molts anys que existia, i estava en condicions bastants pèssimes de conservació, situació que va provocar que es contractés a l'arquitecte Miquel Nogués, el qual va emprendre ràpidament les obres de restauració de l'hospital.
El 12 d'agost de 1858, l'hospital a part de desenvolupar les seves funcions primigènies, també es convertirà en auspici. Aquesta nova funcionalitat vindrà assumida per l'abandonament d'un nadó a les portes de l'hospital. D'aquesta manera, l'hospital, a més de ser de malalts i pobres, també ho era dels abandonats i desemparats.
l'1 de desembre de 1860, es va dotar a l'hospital d'un espai sorprenent i inaudit, al tractar-se d'un hospital, com era el teatre, el qual es convertirà en el primer local de la vila on es feien representacions teatrals. El teatre estava dintre de l'hospital, en el lloc on durant tants segles va ocupar la capella de Sant Jaume , que va ser tancada entorn dels anys 1838-39, habilitant-se una altra de més petita.
El nou segle XX, comportà canvis decisius en l'Hospital, com ara el canvi d'emplaçament. El 26 de novembre de 1910, es dóna compte d'un informe emès per la Junta Municipal de Sanitat en el qual s'esmenta que els terrenys situats a l'Horta de la Perla reuneixen les condicions higièniques adients per edificar-hi el nou hospital. El reverend de la parròquia de Blanes mossèn Jaume Arcelós i Roure ofereix a l'ajuntament de comprar aquests terrenys junt amb una finca, i cedir-los al municipi per tal de que s'hi construeixi l'hospital. D'altra banda, el vell hospital del carrer de Theolongo Bacchio, amb penes i treballs s'aguantava dret i li convenia una reparació en profunditat. El 23 de novembre de 1910, l'ajuntament accepta el donatiu de mossèn Jaume Arcelós per comprar els terrenys, i d'aquesta manera l'ajuntament ja era propietària d'aquests terrenys per tal de construir-hi l'hospital. Es va formar una comissió encarregada de confeccionar els plànols, i buscar els mitjans suficients per a tirar-lo endavant. El reverend Jaume Arcelós, Joan Burcet i Agustí Vilaret, en data de 24 de gener de 1912, van demanar a l'ajuntament permís per construir, en els terrenys citats, el nou hospital, que seria propietat del municipi i que va ser inaugurat el 24 de març de 1913.
El 3 de març de 1913, l'arrendador del quarter de la Guardia Civil, afirmava que necessitava la finca per a derruir-la i aixecar-ne una altra. L'ajuntament ofereix a la Guàrdia Civil, l'edifici de l'hospital antic, fetes les degudes reparacions, ja que era imminent la inauguració de l'hospital nou. . Després de servir a la vila durant 490 això anys, va ser declarat Caserna de la Guàrdia Civil, finalment però , com que no reunia les condicions de seguretat necessàries exigides pel Govern, el varen convertir en presó local
Dins de la història, l'hospital de Sant Jaume va dopar un esplèndid servei a la Ciutat de Blanes en diferents activitats: alberg de pobres i pelegrins, curar malalts, d'hospici, escola pública, teatre de la població, sala d'actes,...
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada