ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

retratava al Josep Olivé Escarré, dalt de l’escala que dona accés a l'església de Santa Eulàlia al Papiol, inaugurada l’any 1950. L’obra és de Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) i Joan Montero Pazos – ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i dates de naixement i traspàs d’aquest arquitecte - , malgrat que en els plans intervingué Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) , la descripció tècnica ens diu que és un edifici de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d'absis semicircular. La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitell ornamentat per decoració vegetal i animal. La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells. L'arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d'imposta està decorada amb filigranes i motius animals. El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l'església i coberta a quatre vessants amb teula àrab. Destaca el rellotge situat just en el pis inferior a les campanes.

No podíem accedir al seu interior; quina contradicció que s’ha viscut ens els darrers decennis ! ; des de veure les esglésies plenes a punta de pistola, en els moments més crus de la dictadura franquista, fins al dia d’avui que llevat de les hores de culte, només a punta de pistola, fora possible accedir a moltes de les ‘nostres’ esglésies.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

Rebia un email del Joaquim Sangrà en el que em deia ;

Bon dia,

No sé si encara us interessarà, però he accedit a la pàgina en que parleu de l'església parroquial del Papiol i he vist que no disposàveu de les dades d'un dels arquitectes que hi van treballar, el Joan Montero i Pazos.

Faig estudis genealògics i, per casualitat, disposo d'aquestes dades i us les volia fer arribar.

Joan Montero i Pazos, va néixer a Maó (Menorca) l'1 de desembre de 1909 i va morir a Barcelona l'11 de juny de 1989. Tot i que nasqués a Maó els seus pares no ho eren d'allà, només hi estaven temporalment i va venir a viure amb mesos a Barcelona.

Deixem palès el nostre agraïment al Joaquim Sangrà.

Antonio Mora Vergés

-----------------------------------------------------------------------------------------

Altressí,

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !