http://www.arquebisbattarragona.cat/parroquies/index.php?arxiu=cerca_parroquies&id=77&buscador_vicaries=3&buscador_arxi=3&buscador_noticies=torredembarra
Residència Pere Badia Valls , capella de la Mare de Déu Miraculosa.
Fotografia de l’any 1924. Autor: Josep Salvany Blanch (1866-1929) Font. Biblioteca de Catalunya .
Demanaré fotografies més actuals Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) un email en el que m’adjuntaven un parell d’imatges amb aquestes dades : Capella de la Marededéu Miraculosa, Col·legi-Hospital de les Germanes Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Torredembarra, Tarragonès, Data fotografies 12-II-1978
Reprodueixo de l’excel·lent treball Pere Badia, entre Torredembarra i Nova Orleans del Josep Sugranyes Blanch (Tarragona, 1940-2012). Font “Biblioteca de Catalunya”. file:///C:/Users/Usuario/Downloads/218589-298560-1-PB.pdf
Igualment és ma voluntat que fabricada i arreglada estiga dita Casa amb sa Capella i Oratori consagrat, sia mon cadàver transferit a ella i lo de ma muller, consentint esta, al paratge que la situació de dita permetrà col·locar ab son ninxo i làpida i epitafi de mon nom, dia, mes i any que esdevindré morir; consecutivament serà col·locat mon retrato a la peça més pública de dita casa, com també seran xifrats ab mon nom tots los instruments o alages que de mos béns y rendes se faran per lo bon servei i conducte dels malalts […] Pere Badia Valls ( Torredembarra l’11 de maig de 1747 + Torredembarra 18 de juny de 1801 )
Patrimoni Gencat ens diu d’aquesta casa ; L'edifici de la fundació Pere Badia té els seus orígens en el llegat de Pere Badia, un indià enriquit a les colònies, va deixar a la vila de Torredembarra mitjançant la creació al 1793 de la Fundació Pere Badia.
L'antic hospital de Torredembarra va ser substituït per aquest edifici a l'octubre de 1824.
Inicialment l'aquest nou hospital estava fora muralles posteriorment amb el creixement de la vila de Torredembarra va quedar integrat en la trama urbanística.
Durant els segles XVIII i XIX Torredembarra va experimentar un gran creixement demogràfic i econòmic fruit de la seva important activitat comercial. La població va créixer més enllà de les muralles de manera racional i organitzada. Durant el segle XIX es van construir a Torredembarra quatre grans edificis públics: el col·legi del Patronat Antoni Roig, l'escorxador municipal, l'església parroquial de Baix a Mar i l'Hospital de la Fundació Pere Badia.
Aquest hospital estava atès per les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül i donava servei als més desafavorits.
Inicialment l'edifici era de planta quadrada d'on només sobresortia l'absis de la capella. Va patir transformacions posteriors que en van modificar el volum.
L'edifici s'organitza al voltant d'un pati quadrat de 17 x 17 metres, al voltant del qual es circula per un passadís que dóna accés a les diferents dependències. La capella situada al centre de l'eix nord-sud, és d'estil barroc .
L'antic hospital conté grans espais delimitats per les parets i la volta de canó feta amb maó de pla amb arcs formers que s'han anat fraccionant en espais més petits segons les necessitats de cada moment.
És un edifici amb una clara funció social i per tant es busca l'economia, la simplicitat de les solucions constructives i absència d'ornaments.
Els murs de mamposteria tenen un gruix d'entre 65 i 80 centímetres són l'element estructural que suporta la volta i la coberta. No presenten cap tipus d'ornamentació. Únicament les cantonades, la porta d'entrada i els brancals i les llindes de les obertures tenen carreus de pedra.
A l'interior els murs estaven arrebossats, però s'ha anat perdent. Es veuen però, restes d'aquest material a les voltes. El paviment original interior és de maó de pla ceràmic, encara es conserva a l'ala oest.
La coberta és de teula romana a dues aigües i es disposa en dos nivells, més alt pel que fa al cos principal.
La porta d'entrada d'accés a l'edifici presenta una mínima decoració escultòrica. La distribució de les finestres no segueix cap regla compositiva.
No trobava enlloc cap referència a l’autoria de l’edifici del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://diaridigital.tarragona21.com/turisme-programa-visites-guiades-per-setmana-santa/
http://www.fpbadia.org/ca/inici
No trobava – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Torredembarra.
Antonio Mora Vergés
-----------------------------------------------------------------------------------------
Altressí,
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada