dijous, 11 de març de 2021

CADASCÚ CONTA DE LA FIRA CONFORME LI VA EN ELLA.

 

El Pere Julià Subirana publica un fotografia  “  Monument a Antonio López (Barcelona) any 1888” .





El 04/03/2018, apareix aquesta noticia “Barcelona retira la estàtua de Antonio López”.

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180304/441253554062/barcelona-retira-estatua-antonio-lopez-esclavista.html

Que havia fet l’Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas, Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), perquè li aixequessin una estàtua ?.

Hi ha una afirmació, propalada pel seu cunyat, Francisco Bru Lassús   part de la seva fortuna fou procedent del comerç d'esclaus sota el vistiplau de la corona borbònica que, malgrat  la prohibició “ formal” LEGAL, amprava els esclavistes espanyols a canvi de favors econòmics.

 Aquesta bona relació i intercanvi de favors, feren que Antonio López fos nomenat pel rei Alfons XII , marquès de Comillas  el 1878, i l’any 1881 va declarar la Grandesa d'Espanya de Primera Classe a favor del títol.

Val a dir que malgrat està  molt questionada fins per historiadors lliures de sospita, aquesta  tesis, és la que dóna lloc a la retirada de la seva estàtua a Barcelona. 

Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús ( Santiago de Cuba, 1822 + Comillas, Cantabria,  03 de octubre del 1905) i va traslladar a aquesta ciutat la seu de la companyia.




Pocs mesos després de la seva mort, l'Ajuntament de Barcelona va decidir dedicar-li una plaça a la ciutat, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig de Colom, on actualment es troba l'edifici de Correus. i  aixecar un monument al mateix lloc, iniciativa impulsada pel seu fill Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925 ) i Manuel Girona i Agrafel (Barcelona 1 de gener de 1817 [1]- Barcelona, 31 d'octubre de 1905) entre altres.

 La primera pedra es va posar el 25 de setembre de 1883 i el monument va ser inaugurat el 13 de setembre de 1884.

 Destruïda en els primers dies de l’alçament del militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República  , l'estàtua va ser reposada durant el franquisme amb factura de Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 – Barcelona, 16 d'agost de 1991) . Al seu peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902), que havia estat capellà de la Companyia Transatlàntica,  i posteriorment capellà domèstic , càrrec que es va desdoblar més tard en un segon;  el d'almoiner de la família Antonio Víctor López y López de Lamadrid (Comillas, Cantàbria, 12 d'abril de 1817—Barcelona, 16 de gener de 1883), a qui va dedicar el poema L'Atlàntida.

No va tenir gaire bona acollida el monument de Barcelona des de la seva construcció, de fet era coneguda popularment entre els barcelonins com El negro Domingo, per la seva suposada participació en negocis esclavistes. 

A causa del seu passat dubtós, el 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument a Antonio López y López.

 El 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu i proposa que sigui substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.

 L'estàtua va ser finalment retirada pel consistori d'Ada Colau Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974) el 4 de març del 2018.

El Museu Marítim de Barcelona,  manté la  «Sala Marquès de Comillas».

L’any 1890 també es va erigir una estàtua a Comillas, on havia nascut, obra de Lluís Domenèch i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923), l’alcaldessa  María Teresa Noceda (Comillas,  7 de juny de 1954) del PRC, va decidir mantenir l’estàtua, adduint  que el passat esclavista de l’Antonio Víctor López y López de Lamadrid era una invenció per enveges del seu cunyat, Francisco Bru Lassús ( Santiago de Cuba, 1832 + el lloc i data de la mort son incerts, entre els anys 1885 i 1895, segons explicava el seu germà Francisco Bru Lassús).




https://www.eldiariomontanes.es/region/occidental/barcelona-responde-comillas-20180301215405-ntvo.html

http://www.paseodegracia.com/historia/antonio-lopez-y-lopez-el-monumento-y-el-libro-de-su-cunado/

https://www.naucher.com/cultura/la-falseada-vida-del-naviero-antonio-lopez-3-el-perfil-de-un-resentido/

 

Si, comencem a  “ filar prim”, acabarem posant números, als carrers, passejos, avingudes, places,..., perquè hi ha una fauna que déu-n’hi-do, oi?