dilluns, 8 de març de 2021

IN MEMORIAM. SANT VICENÇ DE LES ERES DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


M’enviava fotografies de l’església parroquial de les Eres de Castellbó, poble deshabitat, però no, abandonat, constata que han arreglat dues cases , i un hort  que al bon temps està cultivat .











De l’església advocada a Sant Vicenç, Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb un absis semicircular, que resulta de la perllongació dels murs de la nau. Aquesta és de curtes proporcions gairebé quadrada i està coberta amb un cel reas en forma de volta de canó rebaixada. El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant un plec absidial. La porta d'accés, d'arc escarser, s'obre a una cantonada del mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular. La coberta és de llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull, que s'erigeix sobre la façana occidental.


Durant el primer quart de segle XI, es recullen notícies de donacions d'alous situats al terme de Sant Iscle de les Eres, indret que és esmentat altres vegades aquell mateix segle com a domini dels vescomtes de Castellbò.


Durant aquests anys, la vila apareix vinculada a l'advocació de Sant Iscle, que apareixerà més tardanament vinculada amb Turbiàs, i no serà fins l'any 1575 que no rebrà l'esment de Sant Vicenç de les Eres.


L'església es mantindria sufragània de Sant Iscle de Turbiàs entenem que fins a la seva desacralització. 

 

La Maria Lluïsa Cases i Loscos, amplia un xic aquestes dades a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cc.xml?fbclid=IwAR17kGCYHjvOZAYp45B7th8WVC72jVngVgXVlc0JxsBvPh2z97f7yFtBeAM


M’explicava que en aquesta ocasió NO la havia retratat  A. Moras,  i afegia ;  perquè no devia  trobar el poblet ,  esta a sota de la carretera , però no es veu.

 

 

Hem demanat a Patrimoni Gencat ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen les impressions de la seva visita :

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-vicenc-de-les-eres-montferrer-i.html?fbclid=IwAR333wRznFL_i7bVyqNBplY2tCXwH9nKb6mttRhNrH8k7Cjz1nAaFZA3TMs


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Vicenç davant l’Altíssim,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Cap comentari: