dimecres, 31 de març de 2021

IN MEMORIAM. SANT MARTÍ DE TAGAMANENT, EL VALLÈS ORIENTAL.

 Aquest llarguíssim període de “ presó municipal/local RENOVABLE “ està trasbalsant a moltíssimes persones, als que pateixen malalties mentals de forma especialment greu.


Als que gaudíem visitant Catalunya ens fa moltíssim la punyeta, i llevat de l’existència dels arxius fotogràfics, no sabríem que fer.


Llegia que el  Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) retratava l’any 1964,  les runes de  Sant Martí de Tagamanent, Patrimoni Gencat en deia ; església esmentada el 1009, que havia de ser la parroquial en lloc de Santa Maria quan aquesta havia d'esdevenir monestir. En no ser-ho, Sant Martí va perdre la parroquialitat i quedà com a capella o ajuda de Santa Maria de Tagamanent.



S'enrunà al segle XVIII.


Església en runes, tan sols resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis pel sud-est. El mur fa 6x3 metres  d'alt, i és fragmentari. A 2 metres  d'alçada té una filera de 7 forats quadrats per possible embigat. Collat a aquest mur arrenca un fragment de paret corba vers l'est, que era l'absis, i té 1,5 metres  d'allargada. El mur té un forat -finestreta- que dóna directament sobre el camí d'arribada. El gruix del mur és 90 a 95 centimetres  i és fet amb carreus i pedres polides. Els fonaments de la resta de l'església estan coberts per la malesa.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29570


El Martí Ferrer Estrany, la retratava l’any 2014, i el data 5 de maig de 2016, Crostowiki, la incorporava a l’entrada de :




https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tagamanent


Dissortadament s’ha interromput la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, perquè dissortadament per més que cerqueu  no trobareu enlloc gaires dades dels edificis escolars que hi havia al pobles, viles i ciutats de Catalunya, per aquesta raó, us esperonem a  afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells  a la nefanda  dictadura franquista, també, també a que  compartiu aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 



Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Martí de Tours, , davant l’Altíssim   ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.