dijous, 25 de març de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ADRAÉN, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


M’enviava fotografies de l’Església parroquial d’Adraén, advocada a  Sant Martí  de Tours, al terme de La Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Urgell sobirà.






La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez s’esplaia explicant-ne  la història :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601bn.xml


L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella; entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne, que cal identificar, sens dubte, amb Adraén. A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

 

De fet, s’han trobat poques notícies sobre l’església de Sant Martí d’Adraén, i totes elles s’inclouen dins el segle XI. Una de les primeres apareix en un document del 1007 pel qual el comte Ermengol I d’Urgell, juntament amb el vescomte Guillem I d’Urgell, permutà amb els esposos Eldemars i Bonadona els alous que tenien en diversos llocs del comtat, entre els quals en figura un al terme de Sancto Martino de Adragenne, per l’alou que l’esmentat matrimoni tenia a Priximià. Poc temps després una interessant escriptura datada el 1019 informa de les concessions que el bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell atorgà als habitants i els clergues de Santi Martini de Adragen, consistents bàsicament en excempcions fiscals relacionades amb els delmes que havien de satisfer a Santa Maria de la Seu; així mateix, els fa concessió de diversos alous perquè puguin celebrar cada any un aniversari.

 

Més tard, segons consta en una escriptura del 1046 en la qual es relacionen els béns i els honors que Arnau Mir de Tost—fundador de la dinastia vescomtal d’Àger— posseïa en feu de l’església d’Urgell, sabem que el dit noble senyorejava sobre la parrochia de Adragen…, per donació que li havia fet cert temps abans el bisbe Eribau, especificant-se el dret de poder-ho llegar en testament.

 

Dins la segona meitat de l’onzena centúria, es té constància que un personatge anomenat Guitard Bernat, en testament atorgat el 1063, llegà ad Sancti Martini de Adragen, la quantitat d’un mancús d’or entre les nombroses deixes que féu a moltes altres esglésies i monestirs, i especialment a la catedral de la Seu d’Urgell. Una darrera notícia documental del segle XI, corresponent al 1075, informa de la donació que Ramon Gomball va fer a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica d’un alou situat dins el terme parroquial de Sancti Martini, in villa Adraien.

 

D’altra banda, pel que fa a la jurisdicció territorial, se sap que el lloc d’Adraén formà part dels extensos dominis que componien el vescomtat de Castellbò durant tota l’edat mitjana, i segons conta l’autor del Spill…, els titulars de la dita casa vescomtal tenien la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi sobre la vila, la qual, dins l’organització administrativa del vescomtat, restava inclosa dins el quarter de Ciutat (Castellciutat), i disposava d’un batlle.

 

De la fi del segle XIV hi ha referència que el capellà d’Adraén pagà una lliura i deu sous en concepte de la dècima que fou recaptada en la diòcesi d’Urgell l’any 1391.


Patrimoni Gencat  ens la descriu ;  edifici d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta per tres trams de volta de creueria, separats per dos arcs faixons perllongats per pilastres cap als murs laterals de la nau. El tram central presenta dues capelletes adossades, a banda i banda de l'espai central, configurades com dues grans fornícules poc profundes, obertes als murs laterals de la nau i coronades per arcs de mig punt. Un fris motllurat recorre tota la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. La capçalera del temple, on se situa l'altar major, només es diferencia de la resta de la nau pel fet de trobar-se a un nivell superior que se salva amb dos graons. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc, amb pilastres, els arcs faixons i les motllures ressaltades amb colors ocres.

 

El temple presenta dues obertures al mur oriental oposat a l'altar major. D'una banda la porta, en arc de mig punt i contornejada per grans carreus de pedra i de l'altra, al mateix mur i a un nivell superior, una finestra de mig punt.

 

Els paraments externs són de reble, amb restes d'arrebossat de calç, i les cantonades són realçades amb carreuat. La coberta és de teula a doble vessant, amb ràfec força sortint i amb imbricacions. Coronant la façana oriental hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.

 

A l'interior del temple hi ha un cor de fusta en alt, als peus de la nau, i una pica beneitera situada sobre un peu d'obra modern davant de la porta d'accés de l'església. Es tracta d'una peça antiga, procedent possiblement de l'antiga església parroquial, situada als afores del poble, tot i que de datació incerta. Es tracta d'una pica de forma semiesfèrica, amb la part superior contornejada per una motllura de mitja canya i amb una sèrie de triangles en relleu a la meitat inferior.


En aquesta ocasió el Jordi Vila Juncá, retratava també l’edifici que havia acollit l’escola d'Adraén , des  de l’any  1919 .




Adraén, o Adrahent, és un nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa. A 1.434 metres d'altitud és el poble més alt de la vall del riu de la Vansa i actualment té 7 habitants, segons li explicaven els de Cal Pei.

       

L’església parroquial d’ Adraén , advocada a Sant Martí de Tours, l’havia retratat A.Moras    l’any 1983




Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  DE MOMENT SENSE   RESPOSTA  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar


Dissortadament   no trobareu enlloc gaires dades dels edificis escolars que hi havia al pobles, viles i ciutats de Catalunya, per aquesta raó, us esperonem a  afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells  a la nefanda  dictadura franquista, també, també a que  compartiu aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 



Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Martí de Tours, , davant l’Altíssim   ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.