divendres, 5 de març de 2021

BREU HISTÒRIA DE LA “NOVA” ESGLÉSIA PARROQUIAL DE DAS, ADVOCADA A SANT LLORENÇ DE ROMA. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

Trobava una postal de l’aleshores novíssima església de Das, advocada a Sant Llorenç de Roma , un dels set diaques d’aquella ciutat en la què fou martiritzat en una graella l'any 258.




L’antic temple romànic es va enderrocar el 1901, amb l’acord del bisbe d’Urgell,  Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908),  perquè la família Bertrand-Ferrer volia que el campanar fos més alt que el de la casa del comú. L’ arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) fou l’autor del projecte d’aquest  temple tradicional amb planta de creu llatina i capelles laterals. Consta d’una sola nau distribuïda en tres trams i un absis poligonal. El primer dels trams alberga el cor situat en un primer pis amb balconada de pedra composta per tondos quadrilobulats d’estètica goticista. Aquesta estructura s’aboca a la nau central, i és l’únic espai on es disposen dos nivells: a l’inferior, l’entrada del carrer al baptisteri i a la nau del temple; al superior, el cor i els accessos a la torre campanar.

       

 


Jordi Contijoch Boada. 2010. Vista interior de l'església.

 

La torre és, precisament, l’element protagonista del conjunt. En planta, s’avança per accentuar la volumetria exterior del temple; en alçat, serveix per aconseguir monumentalitat i realçar la verticalitat. Per a la seva fisonomia, Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847 – ídem, 20 de novembre de 1926) perfeccionà la solució que havia utilitzat per a Sant Jaume de Rigolisa (1887) i explotà un disseny més vistós i atractiu, amb una estètica derivada de la reinterpretació del gòtic com a estil històric.


Molt recomanable la publicació “La fe per damunt de la cultura: la nova església parroquial de Sant Llorenç de Das” . Autors;  Sandra Adam Auger, i Sergio Fuentes Milà


Patrimoni Gencat ens diu ; 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7691


L'església parroquial dedicada a Sant Llorenç fou reedificada a finals de segle XIX en un bon moment cultural de la vila gràcies a la presència en èpoques d'estiueig de personatges del món de la cultura com Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 16 de juliol de 1844 - Barcelona 22 d'agost de 1891) , periodista i dramaturg.

 

La parròquia de Sant Llorenç és citada ja en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839. Posteriorment el lloc va pertànyer al Monestir de Sant Martí del Canigó.


Ens agradaria rebre imatges de l’església romànica a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) escrivia; el lloc de Das és documentat per primera vegada, amb la forma Adaz, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya, de l’any 965, com a afrontadó territorial de l’alou d’Urús que aquest comte donà al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Sabem, però, pel mateix document, que Sunifred tenia, per compra, un alou a Das que fou llegat al monestir de Sant Sebastià del Sull, al Berguedà.

 

L’església parroquial, almenys des de l’any 1011, era dedicada a sant Llorenç segons consta a la butlla del papa Sergi IV que confirmava les possessions de Sant Miquel de Cuixà: entre d’altres béns, li ratificà l’alou situat a la vil·la de Das. Així mateix li ratificà una part de l’església de Sant Llorenç (de Das) que li havia donat Guisad i el seu nebot Guillem. Posteriorment, en la butlla de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà al cenobi de Sant Martí del Canigó l’any 1163, consta que el monestir tenia diversos alous in parrochia sancti Laurentii de Adas.

 

La parròquia de Das contribuí els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima recaptada aquells anys a la diòcesi d’Urgell. Poc després, entre els anys 1312 i 1314, consta que aquesta església fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons figura en la relació de parròquies visitades aquells anys que ha pervingut a l’actualitat. A la darreria d’aquesta centúria, l’església de Das s’esmenta entre les parròquies que contribuïren en la dècima de l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell.


Quan al topònim, llegia; en la documentació antiga (villa) Adatio (Segle X), probablement és d’origen antroponímic.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.




Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Llorenç de Roma , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Cap comentari: