dimecres, 3 de març de 2021

ESGLÉSIA DE L’ANTIC MONESTIR DE SANT JULIÀ DEL MONT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

  

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atès a la situació de “ presó municipal RENOVABLE  “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 


M’enviava fotografies  de l’ església  de l’antic monestir de Sant Julià del Mont , al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del terme de Santa Pau,  i al cim de la serra que porta el seu nom, a 903 metres d’altitud,  on s’aixequen les ruïnes d’aquest   edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre directament a la nau. La volta original, que tant a la nau com a l’absis arrencava d’una senzilla imposta en cavet que corre al llarg dels murs i del semicilindre absidal, fou substituïda en època barroca per una volta rebaixada, amb llunetes, de la qual avui només queda l’esquelet dels arcs de reforç i la decoració de la volta absidal, que amaga la volta original. En aquest mateix procés de reforma, o potser després, fou afegida al cantó de migjorn una sagristia i un porxo a la façana de ponent, modificant a l’ensems la porta, que engloba el campanar original, d’espadanya i de dos ulls, perfectament identificable com a façana de llevant de la torre que es dreça sobre el porxo.






Cal assenyalar la presència al cantó de tramuntana, cap al centre de la nau, d’una absidiola semicircular, la qual, tipològicament, té tot l’aspecte d’ésser un afegit tardà, però que, en canvi, s’obre a la nau a través d’un arc, que arrenca de sengles impostes, correctament integrat en el parament del mur. Això fa que hom no pugui descartar l’evidència que l’església de Sant Julià del Mont presentés una solució tipològicament molt singular, o bé que l’afegit correspongui a una època molt avançada, i realitzat amb una gran voluntat d’integració.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, la qual, juntament amb una altra finestra del mateix tipus, oberta a la façana de migjorn, són les úniques obertures originals visibles en l’edifici.

 

L’aparell constructiu és molt uniforme, format per carreus de pedra sorrenca sensiblement erosionats, ben tallats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars que posen en evidència les formes constructives que caracteritzen l’arquitectura del segle XII


Patrimoni Gencat  explica que les restes de l'església mostren un passat gloriós. Fou aixecada amb carreus molt ben escairats de color vermell. D'una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment. Un servia de baptisteri i era de planta semicircular, a manera d'absis. Es conserva íntegre. L'altre era la sagristia, de la qual només en resten els murs. La porta és al costat nord juntament amb el campanar de cadireta original romànic. Davant d'ells s'hi va afegir un cos de dos pisos amb dos grans arcades que servien de pòrtic i d'accés. La volta està enfonsada.




L’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 )  retratava l’any 1984 l’espai  interior encara no enrunat.


El document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és un diploma del rei Carles el calb de França, datat l'any 867 a favor del seu abat Rimila. Consta que aquest darrer havia construït les cel·les de sant julià i Sant Vicenç en el pagus de Besalú. Mort aquest abat, el monestir va passar a dependre de Sant Esteve de Banyoles.


Abans del segle XIV es creu que es va separar del monestir ja que apareix en els documents com a parròquia.

 

L’Antoni Noguera i Massa , el Jordi Vigué i Vinas . el  Jordi Fernandez i Cuadrench , i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, amplien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0436501.xml


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 


 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant  Julià, la seva esposa Santa Basilissa   i Sant Vicenç , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

1 comentari:

Gil Anglada Llongarriu ha dit...

Cal posar les fons d'on prové la informació. Ara fa 100 anys era sufragània de Sant Miquel de la Miana. Fa uns 25 anys el dilluns de Pasqua es celebra la Truitada o aplec, per la gent de Sant Pau.