L’advocació de Santa Maria és en aquesta Vall, té bona ma, especialment en qüestions de secada segons canten els goigs :
Si tot el poble afligit,
Quan el Cel l’aigua li nega,
Davant vostra imatge prega,
Promptament és assistit.
La llegenda explica , que la imatge fou descoberta gràcies al bon olfacte d’un bou, i al interès del seu jove pastor.
Des d’aquest punt hom té una particular visió de Sant Julià; a la que escauen molt bé els versos del Escolapi, Joan Feliu i Escudé :
Els avis, plens d’amor el, el contemplaven !
Heu de saber que el nostre campanar
- Ho deien als besnéts que els escoltaven –
El van bastir damunt d’un roquissar !
Nosaltres, descendents d’una nisaga
Que amb pedra viva el Cel va senyalar,
Sabem del cert que cada pedra amaga
La fe d’aquells que el van edificar.
Sabem del cert, i el goig ens afalaga
Que fa mil anys que aquí s’és cristià !
Escrit a Sant Feliu del Racó, agost de 1.978
La despoblació brutal de la Catalunya interior, i particularment la d’aquesta vall de Coaner, afegida a la manifesta pèrdua de les pràctiques religioses, no han pogut amb la voluntat de ferro dels pocs veïns, i de la bona, boníssima gent de Súria, i molt particularment del seu Centre Excursionista; s’ha revitalitzat la festa major de la contrada.
Cada any, el diumenge següent al 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déus Trobades , s’ha anat organitzant una caminada popular i una gran festa. Això – si us cal- és un magnífic pretext per aquells que desprès de llegir aquestes ratlles, vulgueu conèixer aquest conjunt monumental i paisatgístic, tant excepcional com desconegut.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada