El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la quasi derruïda església del nucli
dels Castells , al terme de les Valls d’Aguilar, que havia estat advocada a l’Assumpció
de la Marededéu.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriu a
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cx.xml
de Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar); aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota
l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any
1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a
favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça. L’any
1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment
casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la
meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia
d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell. L’any 1194 aquests mateixos personatges
signaven un conveni amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús, per raó del domini
d’aquests castells —exceptuat el de la Guàrdia d’Ares—, a causa de la disputa
que mantenien. Finalment l’any 1226, Pere d’Orcau venia al comte de Foix, Roger
Bernat II, vescomte de Castellbò i gendre d’Arnaua de Caboet, els drets
corresponents que tenia sobre el castell de Castells, integrant-se, així,
plenament al vescomtat de Castellbò. En el Spill… d’aquest vescomtat redactat
al principi del segle XVI, el lloc de Castells era inclòs a la batllia de Taús
del quarter de Castellbò, i el seu carià era Joan d’Aguilar, fill de Ponç Arnau
d’Aguilar, antecessor seu en el càrrec. L’església de Santa Maria de Castells,
documentada l’any 1094, apareix en la relació de la visita pastoral realitzada
l’any 1314 ai bisbat d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona.
Actualment està supeditada a la parroquial de Noves de Segre.
Dels Castells (1 530 metres d’altitud
), en diu enciclopèdia ; el lloc ocupa
un esperó rocós, solcat al peu per estretes torrenteres que aboquen al Riu
Major, una de les quals separa el poble en dos nuclis. Antigament havia estat
fortificat.
Al cens de l’any 2020 consta un únic habitant, l’any 2001 hi vivien 8 persones (50 el 1960).
Patrimoni Gencat ens diu ; temple d'una sola nau capçada a nord per un
absis semicircular. El conjunt està cobert amb
volta de canó rebaixada feta de maons i reforçada amb tres arcs torals. Es
perceben restes d'una motllura de guix a l'arrencada de la volta. A banda i
banda de la nau s'obren tres capelles laterals, de les quals les de la façana
oriental es troben paredades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt. La
porta es troba a la façana meridional i és en arc rebaixat. Sobre la porta hi
ha un òcul circular i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol
ull, fet amb maons. L'absis també presenta una petita finestreta orientada a
llevant. El conjunt era cobert exteriorment per una coberta de teula de doble
vessant que s'ensorrà durant la dècada de 1990.
La retratava A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1984 .
Aquest excel·lent fotograf de Patrimoni mereix
un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni
històric a les terres de l’Urgell sobirà.
Ultra la divulgació del Patrimoni Històric, el Jordi Vila Juncá – per explicar-ho
de forma col·loquial – em donava “vidilla”, el dia 9.07.2021 patia una caiguda
al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, i entre les vacances, les mesures
Covid, i la quasi absoluta manca d’assistència
primària, portava guix fins el dia 4.08.2021, i no tindré visita fins al 27.08.2021
al Cap Sant Felix, i el 17.09.2021 a l’Hospital Parc Taulí, amb l’especialista,
la recerca de dades em tenia ocupat, i esperava que amb la intercessió de la MaredeDéu de l’Ajuda de Balenyà, tot
evoluciones de forma positiva.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada