divendres, 24 de setembre del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANAVASTRE, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. DAS. LA CERDANYA JUSSÀNA. GIRONA

 

El Vicent Miralles Tortes publica una fotografia de   l’església parroquial de Sanavastre, al terme de Das a la Cerdanya jussana, provincia de Girona , advocada   a  Sant Iscle i Santa Victòria , de la que la  Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez /i l’Enric Ventosa i Serra, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712001.xml


Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre és un edifici d’una sola nau, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, fins al punt que, tret del frontispici o façana de ponent, no resta cap més senyal aparent del seu origen romànic

Això no obstant, les dimensions i proporcions de la planta, de base trapezial, la situació de la porta d’entrada, el que semblen ser els brancals de l’arc pre-absidal i l’inici de la semicircumferència de l’absis defineixen bastant bé l’espai ocupat per l’església primitiva romànica, amb parets de 85 cm de gruix.

A l’interior de l’església no és visible l’aparell, ja que les parets són arrebossades i pintades.

 


Fotografia de   Jordi Contijoch Boada.     2010 .Vista interior de l'església.

 

L’absis semicircular originari va ser substituït per una capçalera carrada, i s’amplià la nau amb dues capelles afegides a ambdós costats i una sagristia, a l’angle nord-est, alineada amb la nova capçalera i corresponent al mateix moment constructiu. La porta, a la façana sud, també ha estat refeta i no queda senyal de cap finestra original. Al mur nord hi ha un contrafort i un altre a l’extrem sud del frontispici.

La part més destacable de l’edifici és la façana de ponent, que es podria datar al final del segle XII o poc més, amb un ull de bou en lloc de finestra de doble esqueixada; les dovelles de l’ull de bou tenen l’aresta exterior aixamfranada, i en cada una d’elles hi ha esculpida una mitja bola, motiu propi del romànic tardà, que es troba en diverses portalades i finestres d’esglésies de la comarca; de fet, es tracta d’un exemplar d’ull de bou únic a la Cerdanya. El mur és coronat per una espadanya de dos ulls altíssims, paredats a la part baixa. És un frontispici molt sencer i ben conservat, amb el parament fet de carreuons de mides regulars

La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, tot i que sembla que fou redactada al final del segle X.

Posteriorment, aquesta ésglésia és mencionada l’any 1018 en el testament sacramental d’un tal Bernat, que fou jurat sobre l’altar de “Sancti Asziscli martir Christi, cuius baselica sita est intus in villa Senavaster”. En aquest testament es fan diverses deixes, entre les quals consta que el testador llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas a la vil·la de Sanavastre.

A mitjan segle XI, concretament l’any 1048, hi ha notícia que la “parrochia de Sanavastre” era posseïda en feu per Arnau Mir de Tost, per la donació que li havia fet el bisbe urgellenc Guillem Guifré (1042-75). Poc temps després, el 1058, la documentació consigna un altre testament sacramental, atorgat aquest cop per Guillem Ramon, el qual també fou jurat “super aram altare Sancti Aciscli martiris Xpisti cuius ecclesia sita est in chomitatu Cer-ritanense in villa que dicitur Sanavastri”, en presència del jutge Albert i de diversos testimonis, clergues i laics.

A la darreria del segle XII, els homes del comte Ramon Roger de Foix i d’Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, saquejaren l’església parroquial de Sanavastre i s’emportaren una casulla, dues vestimentes del prevere, un llibre, totes les tovalles i despullaren l’altar; ultra això, s’endugueren també 30 modis de blat dels clergues i 7 de la sagristia, 6 sesterades de vi i un calze. També profanaren el sagrari i espargiren la sagrada Forma en “llocs vilíssims”.

La parròquia de Sanavastre contribuí el 1280 en la dècima col·lectada aquell any a la diòcesi d’Urgell. Poc temps després, entre els anys 1312 i 1314, fou una de les esglésies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona; així figura en la relació de parròquies visitades en aquells anys que ha arribat a l’actualitat; l’església de Sanavastre contribuí l’any 1391 en la dècima col·lectada a la diòcesi urgellenca.


Quan al topònim Sanavastre, tindria el significat del “ racó de la guaita “.

https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/VII/34.pdf



El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegir la fitxa per al Col·legi de Metges, l’havia retratat l’any 1924

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

La retratava també la Paquita Giraud i Co – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement si fos els cas de traspàs, i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86342

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87499

Escrivíem suara, La Cerdanya, l'Urgell sobirà, els Pallars, la Ribagorça, la Vegueria dels Pirineus, NO HAN DE COMPETIR pel turisme de sol i alcohol, que s'hauria de mantenir exclusivament al litoral , hi ha un turisme que aprecia la natura, el patrimoni, ..., i que malda per trobar el seu lloc. 

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.catalunyapress.cat/article/politica-catalunya/2024-08-18/4963438-lluis-llach-denuncia-catalunya-colonial-i-critica-els-mossos-pel-cas-puigdemont

El precedent  tràgic de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940) -  un cas de lawfare de llibre  -   genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que la Marededéu i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  dasencs torrellencs, pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.