Crisant Palau, publica una fotografia que data als anys 40 del segle
XX - Granollers - Can Casaca amb la-torre de telègraf òptic
- Descoberta entre el fons de
l’Arxiu de la Corona d’Aragó del document redactat pel capità graduat tinent
del Cos d’Enginyers Bernardo Paternó González (Cádiz, 6.X.1824 – Ceuta,
25.XII.1859 .
Patrimoni Gencat en diu; Torre de planta circular, situada dalt d'un turó, a 204 metres, als afores del casc
urbà dominant la població del Pla de Palou , i la descriu com construcció de
tres cossos i uns 10 metres d'alçada, construïda amb obra de fàbrica ceràmica.
Falten els forjats i els coberts. El material emprat és de maó. Construïda com
a torre de telègraf òptic.
Presenta, a l'alçada de la primera planta, una gran obertura que podia
servir d'accés i per observar i transmetre senyals a les altres torres de la
seva línia. Presenta dins el seu aparell presència de línies de totxo, així com
elements puntuals fets amb aquest material. A la planta baixa també presenta una
altra obertura.
La telegrafia òptica fou una de les “inversions” menys útils de la història de la humanitat,
fins al punt que hi ha qui defensa que amb l’excusa de la “defensa militar” es
perpetrava un frau només homologable al que s’havia assolit amb la Real Cédula
de Carlos III del 3 de abril de 1787,
https://cecosam.cordoba.es/images/pdf/Curiosidades/AMCO_AH_090601_SF_C_0869-001.pdf
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid,
4 de gener de 1895) - quin màxim mèrit fou el d‘acabar amb el govern LEGÍTIM I
DEMOCRÀTIC la I República Española - , a la segona guerra carlina (1846-1849) va ordenar la
construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de
Barcelona a Manresa i Vic. A Granollers va tenir el primer precedent al
campanar de l'església, però de seguida es van adonar de les dificultats de
comunicació visual i es va decidir edificar aquesta torre rodona de nova
planta, que encara que amb certes dificultats de lectura sembla que es va
conèixer amb el nom de "Torre Sofia".
Els militars van batejar aquesta torre com "Torre - Estación
recibidora de Granollers". La seva intervisibilitat amb les torres de Buscarons i de
Puiggraciós (a uns 11 km en línia recta) les feia bastions d'intercomunicació
https://el9nou.cat/valles-oriental/cultura-i-gent/coneixent-mes-can-casaca/
https://seuelectronica.granollers.cat/portal/sede/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_450_1.pdf
No hi ha dades que confirmin que des del TRIBUNAL DE CUENTAS s’endegués cap investigació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada