divendres, 25 de març de 2022

CAN PRADELL DE LA SERRA, VALLGORGUINA. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Patrimoni Gencat fa un descripció quasi telegràfica de la masia de Can Pradell de la Serra, de la que en publicava fotografies el Josep Pep Cruz ;   Edifici aïllat constituït per dos cossos de planta rectangular, formant una L. Enfront hi ha un pati tancat on s'entra a través d'una bonica portalada de pedra en forma d'arc de mig punt.




L'edifici o el cos principal consta de planta baixa i dues plantes, la coberta és a dues vessants. L'altre cos consta de planta baixa i un pis, connectat a l'altre cos per un arc rebaixat a la planta baixa i per una galeria oberta d'arcs de mig punt al primer pis. La coberta és igual, a dues vessants.


https://parcs.diba.cat/documents/202412/1011dc95-9ff6-4b43-867e-6eaf35bb11c9


Josep Pradell i Cuch va néixer a Vallgorguina el 28 de gener de 1815.


Els seus pares eren Josep Pradell i Gel, de Vallgorguina, i Antònia Cuch, natural de Cànoves. Per part del seu pare descendia d’una antiga nissaga de propietaris del mas Pradell de la Serra. Va tenir tres germans: Maria, Francesc i Joan. El 3 de març de 1875 va morir de mort natural, a l’edat de seixanta anys, i fou enterrat al cementiri de Santa Eulàlia de Tapioles, propera al mas i que llavors corresponia a la parròquia de Palautordera.


Del seu matrimoni, en coneixem dos fills: Pau, nascut l’any 1847, i Josep. El primer es va casar amb Maria Vila, natural de Sant Esteve de Palautordera, i es va convertir a la mort del seu pare en propietari del mas.


Sembla ser que Josep Pradell i Cuch es dedicava al transbordament en vaixell des de Barcelona fins a Mallorca (MERÍN, 2005). Va ser regidor de l’Ajuntament de Vallgorguina a finals de 1851, i alcalde entre el 14 de gener de 1852 i el 28 de juliol de 1853. En aquells anys hi havia una preocupació per la quantificació dels béns immobles rústics i urbans i dels caps ramaders repartits entre les diverses propietats.


En l’amillarament de 30 de desembre de 1853 Josep Pradell hi consta com a propietari de terres de regadiu, terres de secà, bosc de suro, bosc de const, pollancreda, vinya, bosc de fageda, erms, altres, casa de poble, casa al camp, dos bous, una mula i dos porcs. El total de liquidació (producció íntegra menys despeses) donava 12.593,84, quantitat que representava el 10,66 per cent de tot el municipi, cosa que ens indica el poder econòmic que arribà a assolir.


El seu fill Pau va esdevenir a la seva vegada alcalde en el bienni 1879-1881.


En aquella època la casa tenia una gran producció, i va arribar a tenir una dotzena de persones que treballaven la terra i grans extensions de boscos.


Gràcies a això, els seus hereus van tenir un nivell de vida benestant, ja que els nois es van dedicar a la medicina i la farmacologia (MERÍN, 2005).


Els seus esforços van anar encaminats a una intensa activitat constructiva. Ens consta que va refer l’antic mas Pradell de la Serra, va construir el pont dit de Can Pradell de la Serra l’any 1868 i va remodelar l’església de Santa Eulàlia de Tapioles.


Va fer decorar amb pintures de caràcter geogràfic i historicista la sala principal de la casa: unes eren dedicades als descobridors d’Amèrica (Colom, Pizarro i Magallanes), mentre que d’altres representaven Can Pradell i diverses ciutats del món (Sant Petersburg, el Caire i Betlem) (MERÍN, 2005).


La reforma de l’església de Santa Eulàlia de Tapioles degué consistir en la construcció del campanar, d’un cementiri d’obra i en la reforma de la façana, cosa que li donà l’aspecte actual. Es va decorar per l’exterior amb esgrafiats, avui dia molt perduts, similars als del mas Pradell


https://www.elcami.cat/camipedia/can-pradell-de-la-serra-masies-de-vallgorguina


Poseu Vallgorguina, el Vallès Oriental, Catalunya , a la vostra agenda . Eviteu   - si sou catalans, amb cognoms catalans - viatjar fora de Catalunya,  i molt especialment anar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra l’inefable Pablo Casado “ el sembrador d’odi “ . Eviteu relacionar-vos amb aquest gent.