El Manuel Anglada i Bayés i l’
Antoni Pladevall i Font ( Taradell, Osona, 1934), escriuen de l’Església parroquial
de Sant Quirze de Safaja que l’any 1330 tenia les advocacions de sant Quirze i
santa Julita, de sant Pere, i de santa Maria, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1842401.xml
De l’antic edifici romànic es conserva gran part de l’absis semicircular
del segle XI, ornat amb bandes d’arcuacions llombardes separades amb lesenes i
sòcol, amb tres finestres de doble esqueixada.
L’actual església del segle XVII té una nova nau central amb un eix
longitudinal que és lleugerament esbiaixat respecte al de l’absis.
L’aparell està fet de carreus molt ben ajuntats i col·locats en filades
horitzontals. En cada tram entre lesenes hi ha dues arcuacions que convergeixen
en una petita mènsula. El coronament de l’absis és d’un àbac que ressegueix la
planta semicircular, damunt del qual l’absis continua, sobrealçat en època
posterior. Els carreus de la volta esfèrica són més petits i es veuen
rejuntats. Tant a l’exterior com a l’interior és ben conservat i bellament
il·luminat.
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=845
https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-safaja
9
La tradició, explica que eren mare i fill, cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor)
que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià (c.22 de
desembre del 244–3 de desembre del 311). Quirze tenia llavors tres anys.
Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser
torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara
del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo.
La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del
martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment
la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.
El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts
pels costats i va ser decapitada.
Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van
recollir i enterrar.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-quirze-i-santa-julita
Al fossar de Sant Quirze del Vallès, descansen les despulles de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29
de desembre de 1942)
El Moianès és una caixeta de sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada