divendres, 18 de març de 2022

ESGLÉSIA DE MOSSOL ADVOCADA A SANTA MARIA. DAS. LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies  de l’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MOSSOLL, al terme de Das ( La Cerdanya ).






Església romànica del segle XII. Era la parròquia d'una població dispersa per la plana central ceretana. composta de diverses masies.


La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) , l’Enric Ventosa i Serra, escriuen de Santa Maria de Mosoll , al terme de Das, a la Cerdanya, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712101.xml


Edifici d’una sola nau, amb volta apuntada, coronat a llevant per un absis semicircular llis que enllaça amb la nau per un doble arc de plegament.


Els murs, força gruixuts, són fets de carreus de pedra calcària sense polir, de mida mitjana, allargats; a la part baixa de les parets, especialment al frontispici, se’n troben de més grans, de 20 a 30 cm d’alçada per 45 a 70 cm de llarg. Són col·locats en filades horitzontals que des de l’absis es prolonguen cap a la nau, tot al llarg de les parets laterals fins a topar amb els panys de paret reparats o reconstruïts.

 

L’absis és llis, amb una finestra al mig de doble esqueixada i arc de dovelles rústegues. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques idèntiques a la de l’absis, i la porta, oberta en aquest mateix mur i que ha estat reconstruïda, té els batents ornamentats amb ferramentes.

 

El frontó de sobre l’absis puja bastant per damunt de la coberta. La façana de ponent, amb finestreta de doble esqueixada i arc de mig punt, s’enfila amunt i es transforma en una bonica espadanya de dos ulls, en els quals hi havia hagut una campana que els francesos s’emportaren a Estavar el 1793 i una altra amb la data de 1821. El parament d’aquesta façana, fins al nivell de l’ampit de la finestra, és fet amb uns carreus força regulars, més aviat grans i de formes properes al quadrat; els carreus són més petits fins al damunt de l’arc de la finestra, on una filada de carreus grans marca el lloc per sobre del qual el mur esdevé uns 20 cm més prim, però amb el mateix aparell precedent, el qual continua igual fins als dos terços dels ulls del campanar, on canvia per un mur de pedra irregular. Els arcs són de pedra a plec de llibre, amb la data de 1710 a la clau de l’ull sud per la part de darrere. Es puja al campanar per una mena de contrafort esglaonat, molt ajagut, queés a l’esquerra de la porta d’entrada.

 

L’any 1975 s’excavà el subsòl de l’església i es posaren al descobert un seguit de sitges, d’un metre i mig de fondària aproximadament, excavades a tocar les unes de les altres. En alguns llocs aparegueren fins i tot sota els fonaments de l’edifici, cosa que indica que eren anteriors a aquest. El 1981 es va enfonsar un tram de la paret septentrional, el qual va arrossegar també part de la volta, però van ser reconstruïts poc després. Santa Maria de Mosoll, per les seves característiques arquitectòniques, es pot classificar dins el grup d’esglésies del segle XII d’aquesta comarca, de línies molt senzilles i sense ornamentació.



Fotografia del  Jordi Contijoch Boada. 2010. Vista interior de l'església.

 

A l’interior de l’església es guarda una pica baptismal de granit, monolítica i sense escultura, de datació difícil.


Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un frontal d’altar procedent de l’antiga parroquia de Mosoll (vegeu vol. I d’aquesta col·lecció, pàgs. 383-384); té unes mides de 100 × 168 cm. És una obra romànica tardana de la segona meitat del segle XIII(*). És estructurat segons dos registres horitzontals. Hom hi representa dotze escenes bastant poc ordenades de la vida de Maria, patrona de l’església, pintades a l’interior d’arcuacions d’estuc i colradura. Al primer registre, partint de l’esquerra, els tres Reis Mags, Gaspar, Baltasar i Melcior, coronats i a cavall, es dirigeixen en direcció de Maria, entronitzada, coronada i amb el Nen Jesús a la falda; un dels Reis assenyala amb el dit l’estel que guia la comitiva. Segons el Liber Pontificalis de Ravenna, els tres Reis, amb els cabells diferents, representen les tres edats de l’home. Melcior és barbut amb una gran cabellera blanca, Gaspar té els cabells color de castanya i Baltasar, el més jove, és imberbe (FORSYTH, 1972, pàg. 55). Ens trobem en presència d’una il·lustració de l’associació de les marededéus de fusta amb l’adoració dels Reis Mags. Segons la tesi d’Ilene H. Forsyth, aquesta relació de Maria entronitzada amb l’Epifania podria explicar la funció de les majestats de Maria de fusta en l’Of-ficium Stellae. A Nevers, un text del segle XII explica que, després de matines i abans de la missa de l’Epifania, una comitiva de tres clergues, vestits com els Mags, buscaven el Nen Jesús i que les llevadores els mostraven una imatge dient: “ostendentibus illis Imaginem dicant: Ecce Puer adestquem quaeritis” (’aquí teniu l’Infant que busqueu’).


Les dues últimes escenes del registre superior representen sant Josep assegut i recolzat sobre un bastó en forma de T, el rostre girat en direcció de Maria entronitzada i la Visitació. Al registre inferior i d’esquerra a dreta hi ha representades: l’Anunciació, sant Josep amb l’ofrena de quatre tórtores i Maria, que presenta Jesús al temple i Simeó que rep l’Infant amb les mans velades. L’última escena representa la Dormició de Maria. Aquesta representació poc freqüent es troba en alguna obra tardana del romànic(*). A Mosoll és pintada de manera original. Maria no és ni asseguda ni estirada com una morta, però sí recolzada sobre un coixí amb els ulls tancats. Jesús li dóna la benedicció amb la mà dreta i aguanta el Llibre amb l’esquerra. Assisteixen a la Dormició tres personatges nimbats, un dels quals podria ésser Jaume el Menor, com indica la inscripció IACHOBI; seria associat a l’escena com a Frates Domini. Hom ha de notar que, per ajudar la lectura iconogràfica, l’artista ha inscrit els noms llatins dels personatges en lletres capitals, damunt de les arcuacions i més rarament a l’interior d’aquestes


 


https://www.museunacional.cat/es/colleccio/frontal-de-altar-de-mosoll/anonim-catalunya-taller-de-la-seu-durgell-del-1200/015788-000


Poseu la Cerdanya a la vostra agenda