Tornava del Santuari de la Marededéu de l’Ajuda de Balenyà – em calia correspondré
als dons rebuts – creuava Centelles, i continuava fins al petit nucli de Sant Matí de Centelles, que existia ja com a parròquia independent de la
d’Aiguafreda, l’any 1039, quan el comte Ramon Berenguer III i la seva muller
Elisabet vengueren a Gombau Ermemir de Besora un alou situat al comtat de
Barcelona, al Vallès, a Riells i al Fai; aquest alou afrontava amb la parròquia
de Sant Martí de Centelles.
Prengué el nom de Centelles per trobar-se al costat de la vila rural de
Centelles, molt allunyada de l’actual vila de Centelles. Aquesta fins al segle
XVI s’anomenà Santa Coloma de Pujolric o de Vinyoles, no de Centelles, nom que
només tenia la parroquial de Sant Martí des del segle XI.
A partir d’aquest moment ja no deixà de tenir funcions parroquials i constà
en totes les llistes parroquials.
La parròquia de Sant Martí de Centelles tingué vinculada com a sufragània
la parròquia de Sant Miquel Sesperxes quan perdé les funcions parroquials i
diverses capelles del terme, entre les quals figurava la del castell,
primerament dedicada a sant Esteve i després a santa Maria, la qual durant un
temps exercí funcions parroquials i després acollí una petita comunitat de canonges.
L’edifici antic fou substituït per un altre de nou.
El procés de construcció del nou
temple s’inicià el 1666 quan els feligresos de la parròquia, amb el
consentiment d’Elisabet de Descatllar, comtessa del castell de Centelles, es
van comprometre a cedir una part de la collita per a la nova construcció.
L’any 1668 el rector i els obrers de
l’església compraren una peça de terra, ja que l’església no posseïa terra
entorn de l’edifici. La construcció es degué acabar el 1669 com consta en el
seu portal dovellat.
Més tard, el 1763, l’edifici es va completar amb un nou campanar.
Amb la nova construcció, l’església romànica desaparegué en gran part, si
bé conservà, una part utilitzada com a sagristia.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Finalment, entre el 1895 i el 1899 Manuel María de Llanza y Pignatelli de
Aragón (Barcelona, 1857 - 1927) comte del castell de Centelles, desè duc de
Solferino, marquès de Coscojuela i Baró d'Alcázar, va fer construir al costat de l’església un
nou edifici, el primer pis del qual servia de capella del Santíssim, mentre que
el pis inferior era destinat a servir de panteó familiar dels senyors del
castell.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com
L’any 1936, com a conseqüència de l’alçament del militars feixistes
encapçalats pel general Franco, amb l recolzament de la Jerarquia Eclesiàstica
de l’església catòlica, apostòlica i romana, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República – ni abans ni després, no n’hem tornat a tenir cap més - foren
cremats els seus retaules i l’edifici sofrí desperfectes que feien perillar el
temple.
L’any 1940 es reféu la columna que perillava i s’agençà el seu interior,
excepte la capella del Santíssim.
Resta del primitiu temple romànic una porta que hi ha a la base del
campanar, que mira a ponent. La base mateix del campanar també és possible que
correspongui a la construcció romànica. La sagristia, avui enguixada, té una
volta de canó seguit.
Tot el temple, molt refet modernament, ha amagat les poques estructures
romàniques que conservava, actualment gairebé invisibles.
En la visita que fèiem amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2
de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) l’any 2017,
retratava l’edifici que havia donat aixopluc l’ escola mixta on anaven els
fills dels amos i dels masovers dels masos propers com la Rovira dels Cerdans,
les Comes, la Viladevall, el Pujol, etc.
.JPG)
No es conserva gaire documentació d'aquestes escoles, tot i que si que se'n
conserva l'edifici i la modulació de les aules juntament amb part del material
escolar (taules i cadires).
Actualment està habilitat com habitatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada