Tot i ser
políticament part de la comarca de l’Urgell jussà, i formar part del REINO , geogràficament Os de
Civís pertany a les Valls d'Andorra, és per aquest motiu que si hom vol
accedir-hi per carretera asfaltada ha de fer-ho desviant-se al nucli
d'Aixovall, poc després de la població de Sant Julià de Lòria, i seguir la
carretera que condueix fins a Bississari i després cap a Os.
La dependència d'Andorra és quasi total, amb l'excepció del subministrament elèctric, realitzat per la companyia urgellenca PEUSA, després dels aiguats del 1982.
Cal dir, també,
que els serveis bàsics són proporcionats pel Comú de Sant Julià de Lòria. Tal
és el cas de la recollida d'escombraries, la neteja de la carretera quan neva,
i d'altres serveis.
Llegia; es van adequar les antigues escoles del poble
com a centre de recepció dels visitants, amb una exposició sobre les terres de
frontera.
Fotografies,
del Jordi Vila Juncá.
Portem ja una
bona colla d’edificis escolars, i podem afirmar SENSE CAP MENA DE DUBTE,
que l’educació era una prioritat a l’Urgell
sobirà, molt abans del naixement del sàtrapa.
Ja triguen els
erudits a publicar la relació d’edificis escolars anteriors a la dictadura
franquista a la comarca de l’Urgell sobirà,
cedim a aquest fi, les nostres publicacions.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada