El Jaime Gonzalez de Gispert, pública fotografies "Dones, nenes i monges al jardí de
l'Empar de Santa Llúcia" per a invidents al Tibidabo. Principis del segle
XX. Foto: CEC.
Llegia que Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 13 de desembre de 1868 -
27 de març de 1935) , fundador i primer director de la Caixa de Pensions, va
encarregar a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de
1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917)la construcció de l'edifici el
1904, que es va edificar en un solar cedit pel Doctor Salvador Andreu i Grau
(Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928 ), quan s'estava urbanitzant
l'Avinguda Tibidabo.
Es va finançar amb donacions,
especulacions immobiliàries, i amb actes com el festival que es va celebrar al
Park Güell, el 9 de juny de 1908.
Es va inaugurar el 4 de febrer de
1909.
El gestionaven les Germanes
Carmelites; la planta primera acollia a les noies cegues, la planta segona a
les noies sordmudes i a les cegues pensionistes, i a les golfes estaven les
estances de les monges. També hi havia una sala de música, on les noies cegues
aprenien solfeig, a tocar instruments, i a cantar en el cor que es va formar.
Sovint, i especialment el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre, músics i
cantants de renom hi oferien concerts a les noies cegues, i també cantava el
cor que elles havien format.
L'asil es va tancar el 1979, es va remodelar i ampliar pels arquitectes
Jordi Garcés Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) i Enric Sòria Badia (Barcelona, 1937), per a destinar-lo al
Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa, i després d'una segona reforma
duta a terme per Terradas Arquitectes, el 2004 es va inaugurar CosmoCaixa.
El Sindicat de Cecs de Catalunya, l’origen de l’ONCE
El Sindicat de Cecs de Catalunya, el precedent de l’ONCE, era un somni
republicà que va millorar la vida de les persones amb ceguesa de tot el país.
En aquella època, la seva situació era d’extremada pobresa i la immensa majoria
vivia de l’almoina. Formaven part del gruix de captaires que omplien els
carrers de les ciutats.
La figura clau per entendre el Sindicat de Cecs és el polític republicà Roc
Boronat Font (Barcelona, 6 de desembre de 1897 - Mèxic, 28 d'octubre de 1965) . Fundador d’Esquerra Republicana, va ser
comissari de Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona. Un dia, va rebre una delegació
de persones amb ceguesa que li volien exposar un projecte. Aquest projecte
havia de transformar la seva vida a través de l’assistència social. Així va
néixer el Sindicat de Cecs de Catalunya al 1934.
El 18 de juny del 1934 va sortir a la venda el primer cupó dissenyat per la
dibuixant Lola Anglada Sarriera (Barcelona, 28 d'octubre de 1892 - Tiana, 12 de
setembre de 1984) .
La venda del cupó va ser un èxit i
les persones cegues van apostar per agafar un local, al passatge de la Pau,
número 7, on es farien els sorteigs oberts a la presència de públic del carrer.
La venda del cupó es va convertir en la salvació per a ells. Va suposar la
sortida de la pobresa i de la marginació i, alhora, va ser l’eina per generar
serveis: classes, tallers, una biblioteca, etc. Això va canviar la vida de les
persones cegues per sempre i els va donar un projecte integral de vida que no
tenien.
La dictadura s’enduia el projecte i fins intentava – sense èxit- atribuir-se’n
la “creació”.
https://www.once.es/conocenos/la-historia
El feixisme va ser “ el regne de la mediocritat “ , ah!, i de la maldat gratuïta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada