MOIÀ DES ÉGLISES. SANT JACINT DE BUSSANYA

Coincidint quasi amb les primeres 45.000 entrades al coneixercatalunya.blogspot.com , rebia un e.mail en el que des d’un mitjà de gran prestigi internacional, em demanaven – si la teníem i/o la podíem aconseguir – informació sobre una Capella dedicada a Sant Jacint en el terme de Moià.

Tenim per aquesta tasca al millor sherpa del Moianès: el Feliu Añaños i Masllovet. Ens convocàvem el dissabte 9 de maig a mles 8,15 a la benzinera de Sentmenat, La Sonia Ruiz, el Raúl Giménez, l’Antonio Mora, l’Antoni Uriz, i el Feliu Añaños i Masllovet; abans de les 9,00 deixàvem aparcat el vehicle prop de la Plaça del Moianes.

Faríem via en direcció al Mas Bussanya; el Feliu ens explica que fa anys va localitzar aquesta ermita de manera casual mentre buscava bolets; és de difícil localització ja que està absolutament envoltada de vegetació , i fins allà on en tenim coneixement no hi ha cap cartell indicador. La localitzem finalment; està quasi damunt del magnífic edifici del Mas Bussanya, quasi coberta per l’arbreda, la teulada parcialment ensorrada, manté amb tot un aire de gran dignitat . Recollirem - fins on podem - imatges de l’edifici, de la llinda de la porta on veiem un escut en el que apareix una ma que sosté un ram de jacints, de la porta amb seus els bonics detalls.

Tenim tot el material que ens demanàvem, i fins una mica més ; reproduïm del treball “ Notes sobre la pesta del 1.348 a Manresa “ de Francesc Rafat i Selga

una petita digressió lingüística. El nom que s'acostuma a donar a L’epidèmia és molt divers: pesta negra, pestilència, buba negra, gran pesta, etc., però a Manresa se la coneixia com la Mala Busanya, que és un nom que no l ’he trobat citat en cap altre lloc.

El Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana -Salvat-, en L’edició del 1934 ens defineix Bussanya com a "mena de bony o llúpia", però en L’edició del 1968 no s'hi troba. Tampoc no hi és a la Gran Enciclopèdia Catalana ni al Pompeu Fabra. En canvi, Joan Coromines, en el seu Diccionari Etimològic i Complementari, al referir-se a Buba, cita la forma buanya, del segle XI I, emprada per Ramon Llull quan escriu "En tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tant solament la let; car, per defalliment de fort digestió, los infants en lo primer any no poden coure ni digerir les viandes altres, com són sopes de pa mullat ab llet o oli, que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força ,e per açò son los chichs ronyosos e ab buanyes...".

Mentre no es trobi mencionada en altres llocs, la forma busanya es pot considerar local de Manresa.

El Feliu ens portarà fins a Clarà en el camí de tornada.

Moià podria amb tot a justícia, reivindicar -se com Moià Des églises :

A banda de l’actual temple Parroquial, dins del nucli trobem l’església, avui auditori de Sant Josep, i dins el terme les antigues Parròquies de Rodors, i Sant Pere de Ferrerons, i quan a les capelles antigues importants hi ha la de Sant Jaume de la Coma, existent ja el 1063 i refeta el 1683, la capella ermitana de Santa Magdalena, prop del Mas Serramitja, dalt una carenada, existent al segle XIII i refeta al XVIII, La capella de Santa Eugènia de Gomar documentada des de l'any 951 , la capella de Sant Jacint del Mas Busanya,damunt la línia de partió del terme amb el de Santa Maria d’Oló, Sant Esteve del Solà,...i prop de l'actual cementiri la capella de la Mare de Déu del Remei obra del segle XVII.

Ens acomiadàvem de la Sonia i el Raúl, que tornaven a Castellar del Vallès, ben proveïts de productes gastronòmics, delicatessens de Moia.

© Antonio Mora Vergés