divendres, 25 de setembre de 2009

LA SALA DE VALLFOGONA DE RIPOLLÈS.





El mestre Joan Coromines i Vigneaux, va fitxar com a normal general, que el topònim precedeix al llinatge; això ens permet suposar que els castlans del castell de Milany, assumirien com a cognom propi el d’aquest l’indret.


El llinatge dels cavallers cognominats Milany, és conegut des del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat. Un descendent d’aquesta nissaga , Ramon de Milany, cognominat també de Palou,es casà amb Eliarda de Torroja, regent del vescomtat de Bas (1222-31), i llur fill Simó de Milany o de Palou (mort el 1247) fou reconegut vescomte de Bas per Pere III de Catalunya-Aragó. La seva filla Sibil•la, casada amb el comte Hug V d'Empúries, vengué el castell de Milany i tots els béns annexos el 1280 al seu parent Dalmau de Palou. Aquest inicià la segona dinastia dels cavallers de Milany i reedificà el castell entorn del 1295.


Vers el 1330 féu construir una notable residència, dita la Sala, [ Sala : denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ] prop de l’església de Vallfogona, al centre de la vall, en un puig on ja hi havia una antiga fortalesa, base de l'actual edifici conegut avui com Castell de la Sala de Vallfogona. Com la resta de cases – fortificades o no - de Catalunya, la Sala va anar creixent, possiblement des d’una modesta torre




– definida aquí com “ antiga fortalesa” -, fins a la actual edifici de pedra de bons carreus amb murs de gruix de 2 metres a la base. La planta és rectangular amb tres pisos i una torre amb teulat d'una sola vessant de planta i set pisos d'alçada.


Completà la Sala el seu fill Ramon de Milany, que el 1335 concedí privilegis a tothom qui anés a habitar la vila o pobla que ja en temps del seu pare havia començat a crear-s’hi a sota. Els successors de Ramon de Milany deixaren el castell de Milany, que es mantingué com a centre jurisdiccional i simbòlic fins que els terratrèmols del segle XV l’arruïnaren (igual com la parròquia de Sant Pere), i passaren a residir a la Sala.


Els Milany es refongueren el 1374 amb els Pinós, vescomtes d'Illa i de Canet, que foren creats el 1599 comtes de Vallfogona. Al principi del segle XVII s’uniren a la casa ducal d'Híxar, pel casament de Francesca de Pinós-Fenollet amb Joan Ferrandis d'Híxar. L’actual comtessa de Vallfogona de Ripolles, és la inefable Cayetana, Duquesa de Alba, i reina absoluta de la premsa del cor.


La Sala – que podria ser objecte de visites, com l’anomena’t Castell de Plegamans, al Vallès Oriental, com ho serà desprès del seu arranjament el Castell dels Sentmenat, al Vallès Occidental, i tants i tants altres de la resta de Catalunya- és propietat avui de la família Budallé. A la part baixa de la casa, hi ha una masoveria que s’ocupa del seu manteniment.


Com de l’edifici quina restes úniques aixopluguen el rellotge de Pòpul, trobem a faltar – si més no – un croquis d’aquesta de Sala magnifica, que com nosaltres farem avui, va retratar el Josep Salvany i Blanch, l’any 1.916.




© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: