dilluns, 14 de setembre de 2009

Copagar, codecidir



Catalunya tota està rebotada; passats llargament els trenta anys de l’adveniment del sistema que en diuen “democràtic” , se’ns apliquen encara de forma oberta, grollera fins i tot, paries com en el període feixista. Els estudiants de Catalunya, - les seves famílies – seran els únics de tot l’estat espanyol que hauran de pagar-se l’ordinador.

Això del copagament es va començar a sentir – també només a Catalunya – dins l’àmbit sanitari, i tècnicament és : La quantitat de diner que ha de pagar el pacient per l’assistència sanitària rebuda a fi de completar el seu cost la major part del qual és pagat per la companyia asseguradora del pacient. El sistema de Salud públic es nodreix de les aportacions d’empresaris i treballadors bàsicament, així que s’hagués donat la situació paradoxal de pagar dues vegades pel mateix servei. Algú va aturar aquest despropòsit, però la mala de sensació davant dels contribuents ja va començar a generar un fort rebuig social, per la política i pels politics.

Ens faltaven les noticies, habituals, constants i repetides, sobre les conductes il•lícites, o si més no, inadequades dels nostres representants politics per acabar-nos de malfiar de tota proposta que surti de la seva boca.

I, fa pocs dies el Conseller d’Educació, ens fa saber – sense cap motivació jurídica, com exigeix la llei – que sancionarà a les famílies catalanes amb 150 euros, que s’invertiran en l’adquisició d’ordinadors per als seus fills. La resta d’espanyols – fora sortosament de l’àmbit del nostre conseller - en quedem exemptes.

Si s’ha de pagar – que personalment crec, que no cal – s’ha de poder decidir, i per tant fora lògic que els catalans, puguin comprar el seu ordinador allà on vulguin, Ja fora sarcàstic, que finalment l’administració aconsegueixi – pel gran nombre que li caldran – un preu reduït , i encara es fes seus el ràpels, premis i regalies que generalment s’associen a contractes de gran importància.

La qüestió que trenca el principi d’igualtat davant la llei que recull la Constitució de 1.978, i que implica alhora una discriminació injustificada per als catalans, ha de ser denunciada davant la Justícia per les Associacions de Mares i Pares, les de Consumidors, i per tots el que a títol particular, creguin que no hi ha cap raó que justifiqui – a aquestes alçades del segle XXI – l’aplicació d’aquestes mesures contra el poble de Catalunya.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: