diumenge, 20 de setembre de 2009

EL PONT MEDIEVAL DE VALLFOGONA DE RIPOLLES

Havíem deixat el vehicle prop de la carretera, davant del local anomenat Mr Bikers, l’aparcament, ple de motos, ens deixa clar quina és la “parròquia habitual “ de la casa; sentim una flaire de bon menjar, que ens farà tornar a aquest lloc desprès de completar la nostra descoberta.

Comencen a davallar en direcció al poble , i un cop superat el nucli antic, veiem en les profunditats del barranc, envoltat d’una densa vegetació el pont alterós, del que trobem una minsa informació que intentarem ampliar-vos. Seguim les marques liles – no n’havíem vist mai enlloc, ni d’aquest color, ni tampoc rodones- ; recollim algunes imatges a mesura que ens anem acostant al pont.


Data del segle XIV i segons explica un cartell fou fet construir pels senyors de Milany , quan es traslladaren al Castell de la Sala. Sobta un xic aquesta denominació que esdevé tautològica .- Literalment, dir el mateix dos cops - [ Sala : denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ]

Durant segles el pont ha servit per superar la riera de Vallfogona, facilitant la comunicació entre aquesta població i Vidrà, passant pel cim del Milany.




La majoria dels ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, són d'un sol arc, que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura. Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, però amb pendents suaus per facilitar el pas dels animals i/o els carros, sense masses dificultats.




S’observen encara – i en recollim imatges – els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben col•locat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.





L’herba alta i humida – en la meva tasca de fotografiar aquesta bellíssima infraestructura - em deixarà els baixos del pantalons xops; res sortosament que no pugui solucionar-se amb un parell de fulls de diari.

Refem els nostres passos que ens portaran fins al Mr Bikers; mentre s’assequen els baixos dels meus pantalons, compartirem amicalment el Feliu Añaños i Masllovet, el Josep Antoni Uriz, i l’Antonio Mora Vergés, unes torrades de pa acompanyades de llom, bacon amb formatge i truita a la francesa; un traguinyol de vi – cal pensar en els mossos – i un talladet ens faran retornar a tots tres.

Buscar bolets, veure els colors de la tardor, passejar per damunt del pont medieval, .... , qualsevol raó és bona per arribar-vos fins a Vallfogona de Ripollès.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: