dimarts, 1 de setembre de 2009

SANT ROC A CANTONIGRÒS. CABRERES

Repassava les imatges d’aquestes vacances d’estiu, i apareixia davant dels meus ulls l’església parroquial de Cantonigròs,blanca , com l’edifici proper – també de propietat parroquial – que fou la seu de la “festa literària del Collsacabra”, tots dos sota l’ombra del petit cementiri, que presideix la vida quotidiana de la població.






Sant Roc de Cantonigròs és un temple votiu , com ho acostumem a ser les ermites capelles i/o oratoris dedicats a Sant Roc que nascut a Montpeller a finals del segle XIII, dedicà part de la seva vida a tenir cura dels afectats per la pesta, amb resultats considerats miraculosos pels seus contemporanis. Arran de les pestes que assolaren el continent europeu, la seva figura es va consolidar com a guaridor de malalties i el seu culte s’estengué especialment a la franja mediterrània

El temple, majestuós en les seves mides i proporcions, va ser construït el 1854, i ampliat el 1861 i el 1945, data en que es va convertir en una parròquia independent. Dissortadament també aquí –les imatges en donen fe – el temple es objecte de tota mena de servituds per part de les companyes de “ serveis públics “ espanyoles, llum i telèfon. Som una “Nació” força estranya.


Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia, el que va ser el certamen literari en llengua catalana més important del país durant els primers temps del genocidi lingüístic i cultural del català, fou el “concurs parroquial de poesia de St. Roc de Cantonigròs”


i “festa literària del Collsacabra” , en aquesta festa literària hi participaren les principals figures del país i de l’època; el principal organitzador en va ser En Joan Triadú, personatge que continua molt vinculat a Cantonigròs i que l’any 2005 va ser nomenat fill adoptiu del poble.

Haurem de planificar amb molta cura les sortides per conèixer el Cabreres, distant més d’un hora de cotxe dels nostre Vallès Occidental.

Ah!, per cert, ens aniria bé trobar un sherpa local.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: