dijous, 15 d’abril de 2010

ELS ANTONI’S DE RIUDOMS.

Hi ha en el santoral catòlic dos Antoni’s molt especials :

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.

Tot i l'apel•latiu de Pàdua, el titular – formal – d’aquesta ermita va néixer a Lisboa l'any 1195, al si d'una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat. El seu patronatge abasta nombrosos sectors socials, tant de mar com de muntanya, i de tota classe d’oficis i gremis. És advocat dels que cerquen matrimoni, i especialment havia estat invocat per les noies solteres que volien trobar marit; però si per alguna cosa es coneix a Sant Antoni de Pàdua és pel seu patronatge sobre els treballadors del sector de la construcció. És el patró tant dels mestres d’obra i constructors, com de tota classe d’artesans de la gaveta, la rajola i la plomada: paletes, manobres i altres oficis relacionats, que l’invoquen contra les caigudes i altres accidents.

Ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés fins a Riudoms, anàvem de dret a la part alta del poble, on es troba l’ermita de Sant Antoni , posada sota aquesta advocació com a regraciament dels favors rebuts a causa de les pestes del segle anterior, la seva construcció s’inicia l’any 1684 i s’acaba l’any 1702, segons consta a la portada.



L’ermita té una sola nau amb capelles laterals. La coberta és de volta de canó amb llunetes a la nau i sense, a les capelles. A la capçalera hi destaca un retaule xorigueresc del 1745. A la sagristia hi ha una porta barroca. La façana és rematada amb una espadanya.




S’obre poc al públic: teníem ocasió d’accedir-hi la Setmana Santa d’aquest any 2.010, i segons la persona que n’estava al càrrec s’obre també el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat.

M’expliquen que la construcció va generar polèmiques amb Reus, que defensava – segons la meva font –una millor destinació per a les pedres- que la construcció d’aquesta ermita. De sempre entre ambdós poblacions hi han hagut diferències, que la filiació d’Antoni Gaudi i Cornet, reclamat alhora com a fill d’una i altra població, han fet sortir de l’àmbit estrictament provincià, per adquirir categoria universal.

El topònim Riudoms ens parla d’un paisatge molt diferent al que avui podem veure, i del que potser les Termes en son la darrera evidència.

Conservo la grafia castellana del meu nom, per deixar constància eterna que a l’Espanya cristiana que va sorgir de la Guerra 1936-1939, el Regim i l’església - com si fossin la mateixa cosa – no permetien fer-ho no ja en català, sinó en qualsevol altra llengua, que nos fos ‘ el cristiano’ com ens deien els feixistes.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: