dimarts, 6 d’abril del 2010

QUEROL, EL CASTELL FERÉSTEC. LÍMITS DE L’ALT CAMP. TARRAGONA

Remuntàvem el curs del riu Gaià la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés; a partir del Pont d’Armentera el terreny és fa més i més abrupte, i els espais adquireixen unes proporcions gegantines. Se’ns fa evident que res te a veure el cabal que avui porta el Gaià, amb el que va permetre obrir valls entre muntanyes.

El poble de Querol (45 h el 2005) es troba aturonat a 565 m d'altitud, dominant la riba esquerra del Gaià, al sector occidental del terme. És presidit per les ruïnes del castell de Querol, que donen una silueta característica a la població, malgrat ser cobertes en una bona part de vegetació.



La zona de Querol fou començada a ocupar per les tropes franques cap al 950 i sembla que la primera referència al seu castell i terme és esmentada en una carta del rei Lotari del 988. El 993 era d'Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar aquest mateix any deixà terres —algunes plantades de vinya— dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat. El 996 Sendred i la seva muller Matressinda vengueren a Hug de Cervelló, entre altres béns, els tres castells esmentats. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda en les disputes amb el seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l'autoritat d'aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L'homenatge fou repetit el 1062. Aquests castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com a agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que en la butlla del 1194 esmenta l'església i el seu rector, que pagava 60 sous per les dècimes el 1279. El dret damunt el castell i el terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i a partir del segle XIV és esmentada la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló, fins que el 1528 passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, fins a la fi del segle XIX. Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país. El castell fou volat per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s'hi fessin forts de nou. Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes.





De les antigues restes del castell de Querol en són visibles alguns sectors de mur i voltes.



Als vessants del turó, sota les restes del Castell s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.




Al costat de la carretera, l’antic rentador acull avui un grup de peixos de colors.

© Antonio Mora Vergés