diumenge, 4 d’abril de 2010

L’ANOIA DESCONEGUDA, EL SEPULCRE MEGALÍTIC DELS PLANS DE FERRAN

El lloc pertany al terme d’ Argençola, i fa límit amb les terres de la Conca de Barberà, i la Segarra; n’ hem vist en altres llocs d’aquest senzills enterraments, i al respecte hi han tesis molt divergents:



Alguns defensen la construcció d’aquest monuments a l’època dels caçadors, amb el sistema que se suposa a les piràmides d’Egipte, fer un munt de terra, arrossegar les pedres, i buidar desprès la terra, deixant l’estructura tal i com ara la veiem; jo personalment em manifesto contrari a aquesta hipòtesi, ja que els caçadors no tenien eines per cavar la terra, ni per tallar arbres [per fer rodolar les pedres] , el que tenien sens dubte [ i ara no tenim ,dissortadament ] , a part d’un major vigor físic, es la consciència de treballar en equip; fins i tot els homes d’avui, en un nombre suficient, podrien aixecar pedres d’aquest pes i mides , i fer per arreu dolmens.




Altres sostenen que al començament de l’Edat del Bronze l’home va deixar de viure a l’aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars.

La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l’entorn del Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dolmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d’aquest període que abasta entre els IV i II mil•lenni aC. són aquestes grans tombes monumentals.

El sistema per a la seva construcció es basava en l’arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d’un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta.

Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d’època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d’ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil•lenni aC.



Atureu-vos a contemplar-lo i pel que fa al que, com i perquè: com sempre, vosaltres amics lectors teniu la darrera decisió.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: