dissabte, 17 d’abril de 2010

GR 172 DE LA MAÇANA A MONTSERRAT. EL MIRADOR DEL BAGES



Havíem sortit de Sabadell a les 7,00, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ruiz, el Santiago Moya Romero, i l’Antonio Mora Vergés al voltant de les 8,00 deixàvem el vehicle 1 al davant quasi de l’accés al Camí dels Degotalls, ens aturaríem a Santa Cecilia per recollir-ne imatges, i aprofitant que l’església era oberta, per visitar-la i demanar la seva protecció en aquesta sortida matinal





Santa Cecília és un interessant temple de tres naus, de planta diferent l’una de l’altra i capçades amb tres absis. Sembla que el cos de les naus és romanalla d’una construcció preromànica, del segle X, de la qual fou modificada la capçalera cent anys després amb un gran absis central i dues absidioles decorades a la manera llombarda, amb arquets i lesenes. L’espai interior de la petita basílica és ara cobert amb voltes de canó i presenta l’originalitat dels dos grans arcs que comuniquen la nau principal amb les col•laterals, cosa que permet de suposar que aquestes foren afegides a la nau única preexistent, a l’hora de la reforma del segle XI en un estil perfectament romànic. El pas del temps, amb reformes, afegits i destruccions, alterà notablement el conjunt i els detalls de l’església. Per aquesta raó ha hagut d’ésser sotmesa a diverses restauracions, entre les quals destaca la que es féu al principi de la segona meitat del segle XIX, promoguda per l’abat Muntadas, de Montserrat, i dirigida per l’arquitecte Villar i Carmona, i la realitzada entre el 1928 i el 1931 per Puig i Cadafalch, sota els auspicis de l’abat Marcet i el patrocini de Joan Pich i Pon.


El vehicle 2 es quedava a la Maçana, sota la protecció de Sant Pau de la Guardia; per davant quatre hores de caminada , com em temia les darreres pluges i nevades han convertit algun grams del GR 172 en autentiques trampes; agraïa particularment la protecció de Santa Cecilia, en un mal pas, al davant quasi de l’antic cenobi.



Esmerçàvem més temps del previst, i em calia modificar sobre el terreny la sortida; el Feliu i el Santiago seguien l’itinerari previst, que s’acabarà amb la baixada de l'Escala dels Pobres





- el nom prové del fet que, en segles passats, prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons- les trobareu al final de les escales que hi ha a l'esquerra de la font de la Plaça de l'Abat Oliba.



Els Antoni’s continuàvem pel voral de la carretera fins al accés al Camí dels Degotalls, que faria únicament l’Uriz que recollirà una munió d’imatges de les majòliques de Mares de Déu que es troben al llarg del cami.




Em calia imaginació per complir amb l.’horari previst, i aturava un vehicle que circulava en direcció a la Maçana, li demanava que m’hi portes, i el seu propietari, el Jaume de Tàrrega – el món és un mocador – hi accedia molt gentilment. En el recorregut teníem una interessant conversa sobre Montserrat, i els imprevistos que sovint sorgeixen a la muntanya.



Conduïa fins a la Plaça dels Apòstols, on havíem quedat de trobar-nos, m’havia d’esperar encara quasi mitja hora, però finalment tothom acabava arribant. Fins al vehicle 1 els comentaris dels companys eren de gran satisfacció.



El Feliu ens deixa una nova proposta, fer la ruta de les ermites des de Santa Cecilia, i tornar baixant pel Camí dels Degotalls.



Dit queda.



© Antonio Mora Vergés


1 comentari:

jaumasu@gmail.com ha dit...

Hola Antonio: un bloc molt interessant. Volia saber si hi ha manera de veure les imatges de les majòliques que parles al post: "Uriz que recollirà una munió d’imatges de les majòliques de Mares de Déu que es troben al llarg del cami".

El motiu és que busco obres familiars i potser alguna d'elles ho és.

Si vols saber del que parlo, pots veure el meu bloc: http://jaumesunet.blogspot.com.

Gràcies.

Salut, Jaume Sunet
jaumasu@gmail.com