dijous, 10 de juny de 2010

QUER-ALT, LÍMIT DE L’ANOIA.

Ens sobtava un rètol – sembla que de l’Ajuntament de Bellprat – al inici del corriol que en menys d’un quilòmetre et situa dalt del Castell, diu . ‘L’Ajuntament no es fa responsable dels danys que per qualsevol causa pugueu patir a partir d’aquest punt’ No recordo haver vist cosa igual enlloc.





Pujàvem – per aquest ordre - l’Antonio Mora, la Irene Tironi, i el Feliu Añaños, constatem per l’alçada i abundor de plantes herbàcies que per l’indret no hi circulen – habitualment – gaires persones. Per raons diverses, la pujada era un repte personal per l’Antonio Mora i la Irene Tironi, un i altra gaudien de l’ascensió al mateix nivell – si més no – que els escaladors d’un 8.000.


Des d’aquesta alçada podem veure gran part de la Conca de Barberà, de l’Anoia, i fins nítidament la serralada montserratina.



Les restes del Castell i de la seva capella de Sant Cristòfol corprenen, hom tanca els ulls, i sent la campana que crida eternament als fidels.







De l’indret hi ha força informació :


Està acreditat que foren els àrabs els qui aixecaren el castell, que fou al segle X el punt límit del repoblament de la Marca Hispànica vers la zona del Gaià, i el 976 consta que fou venut pel comte Borrell II (que el posseïa ja dels seus antecessors) al vescomte Guitard de Barcelona.


El 987 s’esmenta entre els límits del castell de Miralles i el 1002 fou discutit entre el bisbe d’Urgell Sal•la i Bernat Sendred de Gurb davant els comtes de Barcelona. Malgrat la sentència desfavorable al de Gurb, poc després apareix en mans d’aquesta poderosa família que, a partir de Guillem (I) (mort vers el 1080), començà a cognominar-se Queralt.


El levita Guillem de Mediona es trobava al castell de Queralt quan fou advertit d’una incursió devastadora que els sarraïns feien vers Argençola; es llançà a la seva persecució i hi trobà la mort.


Dins el terme del castell de Queralt es formà aviat la vila de Santa Coloma, que suplantà el castell com a centre de la baronia de Queralt (que comprenia els termes de Bellprat, Santa Coloma, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric); el primer llinatge dels Queralt-Gurb fou substituït des del 1213 pels Timor, que també es cognominaren Queralt.


Els barons de Queralt reberen el 1599 el títol de comtes de Santa Coloma.


Dalmau de Queralt i de Codina (Comte de Santa Coloma i baró de Queralt i de Ponts ,fou nomenat Gran d'Espanya i Virrei de Catalunya (1638-1640) fins que fou mort durant la jornada del Corpus de Sang.


El castell de Queralt s’anà abandonant i deteriorant fins que, el 1842, quan foren venudes les propietats territorials dels comtes de Santa Coloma, el comprà Josep Safont.


La capella del castell era l'església de Sant Cristòfol de Queralt, romànica, de la qual només hi ha el mur de ponent amb el campanar d'espadanya.


Baixem amb molta cura d’aquest cim de l’Anoia Panoràmica. La reflexió sembla obligada ; Quin gran país el nostre ! , dissortadament ens falla el paisanatge !!!


© Antonio Mora Vergés.

Cap comentari: