dissabte, 12 de juny de 2010

SANT CRISTÒFOR DE FIOL. ANOIA

Tornàvem de Bellprat la Irene Tironi, el Feliu Añaños i l’Antonio Mora; havíem pujat al Castell de Queralt i malgrat cercar informació amb gent del país, tornàvem sense haver trobat Sant Esteve de Ferriols, i les inscultures que segons expliquen es troben al seu costat.

Agafàvem el trencall que mena fins l'antic poble de Fillol (dit popularment Fiol) ; va ser un municipi independent des del segle XVI fins al XIX, en que fou agregat a Sant Martí de Tous.

Estava presidit pel desaparegut castell del mateix nom, situat dalt del turó, documentat des del 1162 i que va ser possessió de la família Cardona.

El poble avui està format per unes quantes cases agrupades, restaurades algunes modernament, i enrunades definitivament les altres, li pertanyent també algunes masies disperses. En depenia la Roqueta de Fiol, lllogaret, situat a 740 m alt., al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat. La seva església (Santa Maria) és actualment un santuari dedicat a la Mare de Déu del Remei, dependent de la parròquia de Fiol. El castell de la Roqueta, situat prop de l'església, esmentat ja al s. X, pertangué als Cervelló. El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus. El 1330 l'abat cedí l'església al bisbe de Vic.

El nucli de Fiol està presidit per l’església de Sant Cristòforl; hi ha constància que hi va haver una primera església romànica, documentada des del segle XI, però l'edifici actual és del segle XVIII, a la porta hi ha la data de 1791. És un edifici de pedra, amb un gros campanar d'espadanya de dos ulls i un ocul a la façana. El portal és adovellat, de punt rodó. En la darrera restauració s'ha tret un aplacat modern que imitava carreus de pedra.






No trobàvem a ningú en la nostra tasca de recollir imatges de Sant Cristòfor, envoltat d’edificis en runes; mentre fèiem aquesta tasca, la Irene Tironi tallava un ram de ginesta, que lluirà molt bonic a casa de la seva filla.

Passaven alguns minuts de les 13,00 quan ens acomiadàvem a Igualada de la nostra sherpa.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: