dimecres, 23 de juny del 2010

EL BRULL. EL PARATGE DE SANT MARTI. OSONA. BAIX MONTSENY

Baixava del Coll formic, tenia encara en la meva retina les imatges de la petita esglesiola de Maria Mitjançera, conduïa amb molta atenció per la carretera BV-5301 plena de revolts, quan de sobte davant meu s’obre un paisatge de somni en el destaquen curiosament dos campanars, a l’esquerra el de l’església de Jesús i Maria,




i davant dels meus ulls el campanar de Sant Martí del Brull.


El topònim d’aquesta població que fa la transició entre la plana i la muntanya tindria el significat de ‘Bosc petit’

L’advocació de Sant Martí, dintre el Territori Sevedà, existia ja el 903, i entre el 1018 i el 1044 hi ha constància que era anomenada Sant Martí de Castellar. Això ha fet pensar que el seu primer emplaçament era als peus del Puig Castellar, seu d'un antic nucli de poblament que té encara clapers informes de pedres. El Puig Castellar (983 m), a llevant del Brull, s'aixeca per damunt mateix de la carretera que porta a Coll Formic. Als peus del puig, mirant al Brull, hi ha un planell conegut encara per pla de Sant Martí, on, segons tradició, hi havia la primitiva església parroquial.


Els vescomtes d'Osona, edificaren una nova església parroquial (1048-1062) als peus del castell del Brull, que és la que avui subsisteix :


És un edifici d'una sola nau (coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals i capçada per un absis semicircular, que originàriament devia ser una capçalera trevolada, però les absidioles laterals van ser substituïdes al s. XVI per dues capelles quadrades. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera, està decorat amb cinc fornícules semicirculars, separades per semicolumnes de molt poc gruix, i s'hi obren tres finestres de doble esqueixada. També era decorat amb pintures, que es conserven al Museu Episcopal de Vic.



Per la part exterior l'absis està decorat a base de finestres cegues, remarcades per arcuacions i lesenes. A les façanes, les finestres cegues no tenen arcuacions i s'agrupen de forma irregular.






La porta d'entrada s'obre a la façana de ponent, però no és l'original, que era a la façana sud, coberta per un porxo i ara aparedada.





Fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny i dotada per la vescomtessa Guisla de Cardona i, més tard, per Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda.


Entre el 1266 i el 1271 els bisbes de Vic i la canònica compraren el terme i alguns drets dels castlans. Des del segle XIV es perfila el domini dels Brull sota l'alt domini dels bisbes de Vic, que en seran barons fins el 1812, i sota l'administració de dues famílies castlanes, els Centelles i els Alemany-Cruïlles-Vilademany


Malgrat que no s’acostuma a posar aquesta llegenda ‘Feci quod potui, faciant meliora potentes ‘ en els nostres dies; almenys en les meves publicacions amic lector, m’agradaria que implícitament la tinguessis sempre per inclosa.


Feci quod potui, faciant meliora potentes


Literalment ‘ he fet el que he pogut, que ho faci millor qui pugui’

http://www.premisblocs.cat/bloc/395#