Va néixer al ensems que es va fer passar per la Garriga la línea fèrria Barcelona-Vic-Ripoll. Heu de recordar que aleshores els trens eren de carbó, però també que la major part dels desplaçaments s’havien de fer amb vehicles de tracció animal.
Aprofitant les facilitats de comunicació – sobretot amb Barcelona - en ambdós costats s’hi van construir uns esplèndids edificis,- ‘torres’en l’argot de l’època, que ha fet fortuna - per satisfer la demanda de cases d'estiueig destinades majoritàriament a la burgesia de la metròpoli .
Les construccions s’aixecaven des de les darreries del segle XIX , fins a les primeres dècades del segle XX. Aquesta circumstància fa que malgrat continuar amb els mateixos accessos que hi havia al començament del segle XX ; la fa Ronda del Carril sigui un ‘museu’ a l’aire lliure de l'arquitectura modernista i noucentista.
Cercàvem – i donem fe que n’hi ha amb escreix – les ‘margarides’ de l’Emili Sala Cortés; més enllà de les cases que aixecava aquest arquitecte genial – on com és lògic n’hi ha per arreu - la seva influència s’estén a un i altre costat de la via fèrria.
Com diuen els sastres. ‘ uns botons de mostra’.
Us deixem unes preguntes;
Existeix encara la Casa Ramon Rocafort Carreras (la Garriga, 1910) ?.
Qui va aixecar la casa de número 33 ?
Qui va aixecar la casa de números 41-43 ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada