EL TOSSAL DE MIRAVÉ A PINELL DE SOLSONÈS

Anàvem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés; ens aturàvem davant la visió magnifica de la Rectoria, i l’esglesiola de Sant Pere de Miravé – Miraver, en algunes fonts – el topònim Miraver, Miravé , com Miravet, ,.. ; evolucionen etimològicament de l’àrab ‘murabit’. Els àrabs deixaven al seu darrere – en indrets com aquest- i amb la missió d’assegurar la retirada de les tropes, petits col•lectius de guerrers seleccionats, tant per la seva destresa militar, com per la seva fe.

La descripció tècnica pel que fa a la Rectoria – avui està força desfasada - ens diu : Edifici format per diversos cossos annexes però tots ells amb teulada a dues vessants, a diferents alçades però tots amb el carener seguint la mateixa direcció. El cos principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té adossat un altre de planta baixa i un pis. Davant d'aquest últim s'adossa una altre construcció de forma perpendicular on s'obre una gran galeria al primer pis i un porxo a la planta baixa. En tota la casa es combinen les obertures allindades i els arcs de mig punt. Hi ha un pou que puja adossat a la façana fins al primer pis. Un mur envolta el recinte.

No així pel que fa a l’Església de Sant Pere, de la que diu ; edifici d'una nau i absis rodó, el parament és de grans carreus fent fileres regulars.

Només es conserva d'època romànica l'absis i el mur sud-est amb la porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica a l'absis. També d'aquesta època es conserva un gran carreu rectangular, en un angle de la sagristia, on hi ha esculpida una figura humana, en posició apaïsada, amb els braços aixecats aguantant una pedra.

L'afegit frontal data aproximadament de l'any 1700. Està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls.

El cementiri – on dormen històries, que demanen ser contades - està adossat a l' església.

Un gran ocell sobrevolava per damunt d’aquest espai perfecte.