De l’indret ens diu l’enciclopèdia de Barcelona :
Poble del municipi de Sallent de Llobregat (Bages), a l'esquerra del riu de Cornet, afluent per l'esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel SW, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
No diu res del fet – que personalment estimo tràgic - que l’any 1.840, com a conseqüència de la ruïna de l’estat, es produeix la primera de les grans concentracions de municipis; Cornet, equidistant entre Balsareny i Avinyó, serà agregat a Sallent.
El Regne d’Espanya - catòlic, apostòlic i romà - consuma a les darreries del segle XIX, l’espoli dels bens de l’església, materials, amb les desamortitzacions, i immaterials, instaura’n el Registre Civil, i molt a contracor – el poble com menys coneixement tingui millor, aleshores i ara – dissenya un sistema públic d’educació.
A les poblacions rurals l'església, des de temps immemorials, s'havia fet càrrec de l'ensenyament dels infants. Aquest any 1.936 – en el cas de Cornet - seran la Generalitat i el municipi els qui tindran cura d'aquesta important tasca.
Es trencava dramàticament una tradició que portava – amb independència de la seva situació econòmica – als qui ‘ tenien condicions’ a l’excel•lència acadèmica per la via dels Seminaris Menors, i Majors. A Catalunya hi ha encara moltes persones que us en poden donar testimoni.
L’edifici actualment està destinat pel que fa a la planta baixa, on hi havia originalment les aules escolars com a sala d'exposicions. El primer pis és un habitatge particular.
És la seu de l’Associació d’Amics de Cornet
Josep Ribera
Telefon . 938200138
Antigues Escoles de Cornet 08650 Sallent (Barcelona)
A la fitxa del mapa de patrimoni s’explica :
Edifici de planta baixa i teulada a dues aigües amb un pis i golfes d'alçada. Té un afegit a la banda esquerra de la façana de planta baixa i teulada a una vessant. Disposa de tres obertures de grans dimensions a la planta baixa, destinada originalment a aules escolars i actualment com a sala d'exposicions. Al primer pis també hi ha tres obertures de més petites dimensions actualment destinada a habitatge particular. Al capdamunt de tot, i centrant la façana, hi ha una petita finestra semicircular. L'aparell és de pedra irregular unida amb morter. S'utilitza el totxo com a element decoratiu en les obertures, llindes i voltes.
Conserva a l'entrada la campaneta que avisava als alumnes per entrar a l'escola, datada el 1929, any de la seva inauguració. A la façana es llegeix encara el rètol "Escuela Nacional de Cornet (Sallent)"
Tancava els ulls i veia perfectament els nens i nenes de Cornet, en aquella esplanada curulla de verdor, amb la ma dreta aixecada, cantant el ‘Cara al Sol’. Sentia un calfred.
Em quedo amb la bonica imatge de l’escut parlant de Cornet [ COR-NET].
trobava a l'Hemeroteca :Que se apruebe el proyecto redactado por el arquitecto don Emili Porta Galobart (1901-1965) arquitecte municipal de Berga. Emilio Porta para la construcción por el Ayuntamiento de Sallent (Barcelona) de dos edificios, uno con destino a dos escuelas unitarias (niños y niñas) en Cabrianas, y otro para escuela unitaria de asistencia mixta con vivienda para el maestro en Cornet.
Imatges i dades de l'escola de Cabrianes.
El Josep Pregonas Manjon, m’explicava que el seu besavi Josep Pregonas Alsina, Alcalde de Sallent i propietari del Mas de Cornet, cedia uns terrenys de la seva propietat a l’Ajuntament de Sallent per edificar una escola , això facilitava l’educació de la quitxalla de Cornet, que fins aleshores únicament comptava amb l’escola parroquial.
http://www.sallent.cat/el-municipi/cornet.html
Hi ha dades històriques que convé no oblidar, oi?.
1 comentari:
Ja hi vàrem anar fa una colla d'anys per saber més de la família del meu pare i m'agradaria tornar-hi. Paga la pena l'entorn.
Núria Cornet
Publica un comentari a l'entrada