De l'església parroquial de Sant Genís d'Orís n'hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marsal, entre aquesta i la casa en runes de Can Jep. Ara, a part del mur de contenció de la banda de ponent i unes escasses restes de parets a tramuntana, no s'endevinen altres romanalles de construcció en aquest lloc per haver-se aprofitat les pedres en edificacions posteriors.
Des que comencen a abundar les notícies, al segle XIII, es coneix l'existència de dos altars en l'església, a més del de Sant Genís, el de Sant Joan i Sant Martí, i el de Santa Maria. En aquest darrer, el rector, Ramón de Planàs, hi va fundar un benefici en el seu testament de l'any 1285.
Va ser construïda entre 1791 i 1779, però, a causa de la guerra del francès, les obres no s'acabaren fins el 1821, amb un estil dels Moretó entre barroc i neoclassicista.
L'església es compon d'una nau, amb capelles laterals i cimbori, i un esvelt campanar, construït a partir del 1814.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la Ii República es van perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia, de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
S'hi conserva una imatge gòtica del segle XIV de la Verge amb el Nen.
Us deixo un enllaç al seus goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/08/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-sant.html
El fossar situat al costat de l’església evidència que allò dels ‘efluvis’ que servien per justificar el trasllat dels cementiris lluny dels nuclis habitats, era el primer dels GRANS enganys del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA que servirien per realitzar el primer ‘pelotazo’ urbanístic; activitat en la que s’han assolit nivells estratosfèrics que ens situen al capdavant de la corrupció universal.
Havia retratat l’església de Sant Marcel de Saderra, la capella de la Mare de Déu del Roser de l’Espona, l’església de la Mare de Déu de Gràcia de la Mambla, i les escoles de Saderra, Bajalou i Oris anteriors a la dictadura franquista. Esperava – i continuo esperant – resposta de l’ajuntament pel que fa a l’autoria de les escoles de Bajalou i Orís, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada