És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, i capçalera trilobulada. La nau sorgí com a prolongació d'un quart absis, atès que la capella era originàriament de planta circular segons es va veure en les excavacions de 1977. Al creuer s'aixeca un cimbori de planta octogonal, sobre trompes, amb llanterna superior. A l'exterior, els tres absis són decorats amb fris d'arcuacions llombardes entre lesenes i el cimbori amb arcuacions sota el ràfec de la coberta. El 1763 s'obrí una porta a la façana de migdia. L'obra, exceptuant el cimbori, és feta amb aparell petit i regular, la qual cosa li atorga un cert aire arcaïtzant.
Al subsòl, trobem restes d'època tardoromana o de l'alta edat mitjana, de segle IV. Se suposa que havien format part d'una construcció funerària.
Es conserven vàries tombes de diferents tipus constructius que utilitzen lloses de pedra o bé còdols en opus spicatum.
Segons Vicente Lampérez y Romea (Madrid, març de 1861 - Madrid, gener de 1923 ), l'església de Sant Nicolau recorda les cel•les o memoria martyrum aixecades pels primitius cristians en els seus cementiris.
La construcció actual data del segle XII (és documentada des del 1135). Fou construïda com a capella funerària del monestir de Sant Pere de Galligants. Més tard, la capella feia de parròquia del raval de Sant Pere, ja que l'església del monestir atenia les necessitats dels monjos i es reservava només a les funcions baptismals dels fidels.
Amb la desamortització de 1835, la capella passà a mans de particulars.
Foto Gil Mique
Fou convertida en un magatzem d'un marxant de cuirs , i posteriorment, d'una serradora, l’any 1936 fou adquirida per l'ajuntament i restaurada els anys 1942 i, novament, l’any 1977, en una intervenció de caràcter molt historicista.
Que sant Nicolau, elevi a l'Altíssim la pregària dels gironins i dels catalans per aconseguit la llibertat nacional de Catalunya, alliberar-nos del " virus de Castilla " l de l'Església NAZIONAL, que calla - i atorga - davant dels piròmans
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada