dimecres, 1 d’agost de 2018

CAL GORINA. L’ATRACCIÓ DELS CONTRARIS. CASTELLAR DEL VALLÈS. CATALUNYA

La masia de Cal Gorina històricament era coneguda com Mas de Les Fàbregues, segons documentació escrita del segle XIII. Aquest mas de Les Fàbregues canvià de nom pels voltants de 1370, quan s’hi instal·là un fill de la família propietària, els Boadella del mas Boadella de la parròquia de Sant Julià d’Altura. Des d’aleshores se’l coneixerà pel de Can Boadella

Una de les referències més antigues dels Boadella data de l’any 1468. Segons el Dr. Vergés, Joan Boadella jurà en un document que els mas Boadella estava sota el domini directe i l’alou de Guerau de Clasquerí, senyor del Castell i del terme de Castellar, “amb totes les seves terres, honors i possessions, i amb l’obligació de prestar anualment 15 sous barcelonesos per Nadal, una quartera de blat, per Sant Pere i Sant Feliu; una i mitja d’ordi...”

Diverses de les fonts escrites que es coneixen sobre Can Boadella i Can Torres (Mas Mir), la masia veïna, fan referència al subministrament d’aigua procedent de Canyelles. Així doncs, per exemple, un document de l’any 1582 explica que Antoni Canyelles havia donat llicència a Jaume Boadella i Jaume Mir per agafar l’aigua de Canyelles, canalitzada a través de la sèquia que discorre per terres de Canyelles cap a terres de Mir i Boadella. La sèquia de Canyelles, citada com “lo Rech de Canyelles”, havia de ser objecte de manteniment i neteja. Un altre document de l’any 1740, signat per Jaume Boadella i Miquel Torras, sol·licita a la propietat de Canyelles el dret a esmenta el dret de continuar rebent i utilitzant l’aigua del torrent de Canyelles per a aquests dos masos, tal com varen acordar i signar el 13 de desembre de 1291 Berenguer de Boadella i Jaume de Mir amb aquesta propietat.

Una altra font per conèixer la família Boadella és el Reial Cadastre de Patiño de l’any 1716: Jacint Boadella, de 61 anys és el propietari d’Una casa situada en lo dit terme pròpia de Jacinto Buadella, consisteix sa capacitat baix lo primer sostre en quatre apossentos y en lo segon sostre en cinch apossentos, estimada sa propietat en lo estat ques troba en cent cinquanta lliuras, habitada per son Amo, dista de la Yglesia mitja hora, confronta a Llevant, Tremontana, Mitgdia y Ponent ab terras de la mateixa casa. D’altra banda, també s’esmenta Jacint Boadella com a propietari de nombroses terres.

La família Boadella va anar perdent la propietat de les nombroses terres que tenia a mesura que el centre de Castellar es va anar poblant i urbanitzant. Així doncs, a finals del segle XIX es va tancar l'escorxador vell de la Placa Nova i se'n va construir un de nou en els terrenys propietat de Joan Sala Boadella, en l'actual carrer de l'Escorxador.

Sabem també que l’any 1892 els hereus de Joan Sala Boadella van vendre uns terrenys de 3.442 metres a Josep Tolrà Avellà, en una part dels quals anys a venir es construïren les Escoles del Patronat Tolrà sota de la direcció de l’arquitecte de la casa Tolrà, Emili Sala Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920).

La família Boadella ha estat present al llarg de la història del municipi i bon testimoni és l’alcaldia sustentada per varis dels seus membres:

Berenguer de Buadella (1437), Jaume Boadella (1779) i Miquel Boadella (1883).

A principis del segle XX, la propietat d’aquesta masia canvia mans i passa a ser propietat de la família Gorina.

El subministrament d’aigua procedent de Canyelles continua sent fonamental per la masia, com reflecteix la construcció d’un sistema de distribució d’aquesta aigua per vendre-la i distribuir-la a una part de la població. Aquest sistema, que podria haver començat a funcionar cap els anys 1915-20, facilitava aigua a habitatges del carrer Sant Pere d’Ullastre, les mensualitats de les quals havien de pagar-se a casa del propietari Santiago Gorina.

Actualment, dins el recinte de Cal Gorina es conserva un dipòsit i una torre, testimonis d’aquest sistema hidràulic.

La masia té una torre de forma quadrangular des de la qual, segons la veu popular, es vigilaven els parcers de la finca.


Santiago Gorina Sala fou alcalde del municipi de Sant Esteve de Castellar entre 1925 i 1929, i molt breument els mesos de maig i abril de 1939, desprès de la seva afiliació a la Falange.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la casa Gorina és confiscada, i serà la seu de l’agrupació local de la F.A.I.

https://www.diba.cat/documents/429042/c0059be1-6fcd-45bd-a3ab-a769504eddca

http://laltraveu.blogspot.com/2011/09/mas-les-fabreguescan-boadellacal-gorina.html

http://www.lactual.cat/cultura/un-llibre-per-no-oblidar-l-exili_21471_102.html

Hi havia, segons les cròniques una forta rivalitat entre Santiago Gorina Sala ( ens agradarà tenir noticia de les dates de naixement i traspàs), i el marqués de Sant Esteve de Castellar, Emili Carles-Tolrà i Amat ( Cabrils, el Maresme, 1864 + Gènova, Itàlia 1940).


A dia d’avui, amb nous actors, es repeteix la història, i una i altra casa, acullen ‘rivals polítics’. Com era allò?. Ah!, el mon és un mocador.

Cap comentari: