Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte i/o mestre d’obres que en va ser autor.
Quan a l’excel·lent treball : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Soler-de-Torrelles-treball-2010%20(1).pdf
A la pàgina 16 es fa una proposta d’escut parlant amb la següent composició :
Un sol referint-se als Soler, un riu o riera que passava pel mig de la propietat i els còdols o palets de riu que es refereix als Palet.
D’aquesta nissaga - no necessàriament d’aquesta branca familiar – trobava a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/PALET.html
Catalán. De sinople, una torre, de plata sobre ondas de agua, de azur y plata, siniestrada de dos lobos andantes de sable, puestos en palo. [V. de Cadenas ].
Catalán. De plata, dos cuervos, de sable, puestos en faja. [V. de Cadenas].
Quan no es fa referència al títol nobiliari, hom suposa que estem davant de la ‘petita noblesa’ els cavallers.
1 comentari:
Can Soler de Torrelles de Llobregat no ha pertangut ni ha sigut mai cap tipus de petita noblesa. Van ser emfitèutics del senyor de Torrelles, després del Baró de Sant Vicenç i per últim del marqués de la Manresana. Fins a la redempció dels censos, com tots els propietaris de Torrelles, entre els segles XVIII i el segle XIX, alguns el segle XX.
Els que han viscut a la casa han sigut Aiguabera, Soler, Palet i altres noms no tan coneguts.
Sempre ha sigut una casa que treballava les seves terres fins al segle XX, en que Jaume Palet, l'hereu, es dedicà a les assegurances i exercia com a API.
No busqueu cap tipus d'escut, perquè no existeix.
És una de les setze o disset masies que existien a Torrelles des de la baixa edat mitjana fins a la creació del nucli urbà el 1826. Aquest es construí entre la sagrera de l'església de Sant Martí i part de la propietat de Can Solé.
Arxiu històric de la Parròquia de Sant Martí de Torrelles.
Publica un comentari a l'entrada