Retratava a la Maria Jesús davant de les frontisses que suportaven la porta, i del forat on es situava la polleguera, del portal que es coneixia com del Mont, que dona accés a la Plaça de la Verge Maria o de les peixateries.
Ens havien fet arribar una fotografia en blanc i negre d’una de les venedores del peix.
El gran taulell del peix està datat amb una inscripció de 1901 i va funcionar com a espai de venta fins els anys seixanta. Es van construir sota la porxada de la casa del carrer del Raval 20 que, actualment, és la terrassa d'un bar.
http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/622343-historia-de-la-venda-de-peix-a-blanes.html
Blanes assolia un cens de 5.888 ànimes l’any 1857, i no serà fins a l’any 1940 que s’augmentarà fins als 6.361 habitants, creixerà moderadament durant la dictadura franquista, i exponencialment a partir de la mort del sàtrapa i l’adveniment de la ‘democraciola’, tancava l’any 2017 amb 38.813 habitants censats. No hi ha dades fefaents de la població que es concentra a l’estiu.
http://www.novaradiolloret.org/lloret-es-el-municipi-gironi-amb-mes-poblacio-estacional/
patrimoni Gencat ens diu que la porta de la plaça de la Verge és un dels pocs vestigis del recinte emmurallat de la vila de Blanes.
L’any 1381, per encàrrec de Bernat de Cabrera, es va refer la muralla i es van obrir nous portals sota planejaments del mestre d'obres Arnau Bargués.
Actualment el portal queda inserit al mig de la ciutat.
Les devotes principals d'aquesta imatge restaurada per l'artista blanenc Narcís Oliva, eren les dones embarassades, que s'encarregaven que no li faltés llum per a què els parts anessin bé. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs en el seu cas del Narcis oliva.
.
El creixement exponencial és la justificació perfecta per enderrocar/destruir el patrimoni històric i/o artístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada