Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.
La llegenda explica que després de ser arrestats, els dos germans van ser torturats i, segons la tradició, Victòria va ser assagetada i Iscle morí decapitat.
Una passió tardana, del segle X, narra que el prefecte de la ciutat, Dió, va ficar-los en un forn encès, on els germans van romandre pregant i cantant himnes. Dió va fer que els lliguessin pedres i els va fer llençar al Guadalquivir, on van surar fins a arribar a la ribera. Penjats sobre una foguera, les flames no van tocar-los i, desviant-se, van cremar i matar centenars de pagans que assistien al turment. Finalment, van ser morts: amb sagetes, ella, i decapitat, ell.
Nascuts a la Corduba , a la província romana de la Bètica, se’ls reivindica com andalusos. Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Pensem que el nom del carrer té relació amb el camí que menava fins a l’ermita dels Sants que es troba prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicàvem una publicació.
Agrairem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com i/o coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada