3. Retratàvem el runam del Castell de Calders.
4. Retratàvem l’alzina d’Arola.
5. Retratàvem els edificis de l’Ajuntament actual i antic de Moià.
6. Retratàvem el monument que evoca l’Església de Sant Sebastià.
7. retratàvem Sant Feliu de Roldors [ mal dit RODORS ], i la seva església per gentilesa de la Joana i el Crhistian.
10. retratàvem l’Església romànica rodona de Sant Joan de Vilanova, al terme de Santa Maria d’Oló.
12. retratàvem l’Església’ nova’ de Santa Maria Assumpta d’Oló
13. retratàvem, gràcies a la gentilesa d’un veí, l’església de dalt on estan preparant el pessebre
13. retratàvem, gràcies a la gentilesa d’un veí, l’església de dalt on estan preparant el pessebre
15. Retratàvem l’església més que reformada, refeta de la Santa Creu, a la parròquia de Sant Joan d’Oló
16. Retratàvem el Comunidor, el 3er per al Pere Albert Carreño que ha vist el del Santuari de l’Ajuda – OSONA- ; el de Santa Maria de Gaià-BAGES, i el 4art per al Juan Navazo Montero que ha vist també el d’Aiguafreda de Dalt-VALLÈS ORIENTAL.
18. El sol començava a declinar quan arribàvem per un camí relliscós i amb una intensa humitat a les runes de Sant Joan Vell d’Oló.
L’any 2011 havia escrit en relació a aquesta casa; M’agradaria tenir ocasió de fer-hi una visita.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/mas-gomis-vilaseca-horta-davinyobages.html
20. Les darreres fotografies les fèiem a l’església de Santa Maria de l’Horta d’Avinyó.
La trobàvem tancada, sortosament però, l’Antoni Calvo Uribe em feia arribar
una fotografia del interior
El Pere Albert i el Juan creuaven fins a l’Horta d’Avinyó per sota de la C-25, on els recollia l’Antonio, per continuar viatge per Artés, Calders, Monistrol de Calders i Sant Llorenç on deixàvem al Pere Albert, aniríem encara fins a Sabadell a deixar el Juan, i eren prop de les 20,00 hores quan tancava el cotxe al pàrquing de la Farinera, aquí s’acabava un viatge de més de 12 intenses hores.
És ben cert que els dies son més curts a la tardor, tant però, com que si vols/saps els pots gaudir com en cap altra estació de l’any.
És ben cert que els dies son més curts a la tardor, tant però, com que si vols/saps els pots gaudir com en cap altra estació de l’any.
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 — París, 22 de maig del 1885), ens deixava un bellíssim poema, sigueu benèvols, i recordeu; Traduttore, Traditore!
L’alba és menys clara, l’aire menys càlid, el cel menys pur;
El vespre boirós embruta les estrelles de l’atzur.
Els dies llargs són passats; s’acaben els mesos preciosos.
Ai! Els arbres ja llueixen el fullam que ha daurat
el pas del temps!
Sembla que els nostres ulls, que es van enlluernar a l'estiu,
Amb prou feines han tingut temps de veure les fulles verdes.
Per a qui viu com jo, amb les portes i finestres obertes
La tardor és trista amb el vent i la boira,
I l’estiu que s’escapa és un amic que se’n va.
Adéu, va dir aquella veu que en la nostra ànima plora,
Adéu, blau cel! bell cel que toca un alè càlid!
Voluptuositat del gran aire lliure, so de les ales al bosc,
Passejades, barrancs plens de veus llunyanes,
Flors, felicitat innocent de les ànimes relaxades,
Adéu, radiació! matinades! cançons! rosada!
A continuació, en un xiuxiueig, afegim: O dies beneits i dolços
Ai! tornareu! em trobareu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada