A l’enciclopèdia catalana llegia ; despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al segle XIX, el municipi d'Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén.
De l’església parroquial (Santa Coloma) en depenia el santuari d’Esplà.
Pertangué al monestir de Gerri.
Patrimoni gencat ens diu que l'església és una construcció d'una sola nau amb absis semicircular, amb el costat de tramuntana i la coberta formats per la mateixa roca de la muntanya. Són construïts part del mur de ponent, el de migdia i l'absis.
La porta d'accés és en el mur de ponent sota un porxo i en el de migdia hi ha tres finestres que il·luminen la nau i a l'absis una altra de doble esqueixada. A l'interior del mur de migdia hi ha un fris d'arcuacions llombardes, cas bastant singular en l'arquitectura romànica catalana, i en un tram de l'absis.
Pels catalans el patrimoni històric i la seva documentació son un imperatiu ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada