Al darrera, a manera de ‘pantalla monumental ‘ s’aixeca el conjunt d'edificis religiosos formats per l'església, la Cova de Sant Ignasi de Loiola i la casa convent, bastits en èpoques successives.
Llegia que fou l'església d'un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes.
La originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament.
El 1898 fou restaurada, però l'any 1907 sofrí l'embat d'una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Frn aco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que TOTS ELLS havien jurat LLEIALTAT, fou saquejada.
La victòria dels revoltats feixistes i l’ l'estímul de mossèn Joan Vall (1942) i m. Genís Padrós (1957) van fer possible que novament s’hi fes culte.
El mateix Juan Navazo Montero amb la canon IXUS feia una foto del interior on llueix la pedra nua.
La clau la tenen uns veïns (c/Sant Marc nº 14) que des de sempre han vetllat i tingut cura de l'església.
Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció gòtica d'una sola nau rectangular amb coberta lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs apuntats de pedra picada. La capçalera és recta i el presbiteri està lleugerament elevat. La seva superfície és d'aproximadament uns 120 m2. Dues finestres situades al cantó sud i un ull de bou a la cara oest són els punts d’il·luminació del recinte. El portal es troba a ponent, és de mig punt i adovellat. A cada costat de la porta es pot veure, encara que molt desdibuixat, l'escut de la ciutat de Manresa esculpit en baix relleu. La façana acaba amb un senzill campanar d'espadanya. Dos contraforts situats a migdia apuntalen el mur. Pel cantó de tramuntana la capella està adossada a les cases. L'aparell és obrat amb carreus de diferents mides disposats en filades, però en alguns punts aquest és força irregular i fins i tot hi ha trossos de totxo i pedres petites.
Aneu a Manresa, hi ha molt a ‘viure’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada